Societat 01/09/2011

El mòbil i jo: com desconnectar

Lara Bonilla
3 min
Connectats a la xarxa Però desconnectats de la vida real: Els especialistes diuen que el mòbil és un problema quan interfereix en la vida quotidiana.

Recordeu quan els telèfons només servien per trucar? Els smartphones ens han obert a noves eines de comunicació, com Twitter, Facebook, missatges via WhatsApp i centenars d'aplicacions més a les quals podem accedir des del mòbil i en qualsevol moment. I aquí és on pot sorgir el problema: com i quan desconnectar. Qui no ha tuitejat durant un sopar amb amics? O ha penjat al Facebook una foto de l'activitat que s'està fent en aquell moment? I consultar el correu de la feina durant les vacances? "Hi ha una necessitat d'informar contínuament i d'estar present constantment a la xarxa que abans no existia", assenyala Laura Merino, psicòloga del Centre d'Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS). On cal posar el límit?

El mòbil es converteix en addició quan passa "de ser un instrument i un complement de la vida quotidiana a una necessitat ineludible de la qual s'ha perdut el control", escriu la terapeuta Vega González en l'informe Addictes sense substància; addiccions a les pantalles . Com en la resta d'addiccions, l'ús del mòbil es converteix en un problema quan interfereix en la vida quotidiana: "Si per culpa de l'abús del mòbil no estudio, deixo alguna activitat lúdica o interfereix en la relació amb la gent o la parella, hi pot haver una patologia", diu Merino. Pel psicòleg Antonio Anton, d'addictes ho som d'alguna manera tots: "Sense telèfon mòbil ens sentim nus". El mòbil i totes les seves prestacions s'han convertit en una eina imprescindible sense la qual moltes persones no conceben sortir al carrer.

Imposar-se límits

Hi ha alguns comportaments que alerten de la dependència. Per exemple, estar constantment alerta a l'aparell, pendent de qualsevol senyal, consultar cada poc temps la pantalla del mòbil per veure si s'han rebut missatges tot i que no hagi sonat o fer-ho de manera compulsiva mentre es realitzen altres activitats com menjar, treballar, estudiar o estar en companyia d'altres persones. "Cal atendre el present i no l'absent i hi ha qui està més atent al que passa a la xarxa que a qui té davant", diu Anton. A més, acostumen a enviar missatges amb molta freqüència, fer trucades de llarga durada i usen totes les prestacions del mòbil: per jugar, per fer fotos, per fer compres, per descarregar música, per consultar internet o per comunicar-se amb amics i desconeguts. Amb el temps, l'ús es va incrementant fins al punt que, quan la persona no pot utilitzar-lo, es mostra nerviós, irritable o de mal humor. Símptomes clars de la síndrome d'abstinència. Per reduir l'ús desproporcionat del mòbil, els terapeutes recomanen imposar-se límits. "Mirar el correu només un cop al dia -el consum patològic és obrir-lo cada mitja hora-, un cop el Facebook i un altre cop el Twitter. I punt", diu Laura Merino.

Això també ens ajudarà a desconnectar si estem de vacances, ja que els mòbils amb internet han fet que cada cop sigui més difícil desconnectar de la feina. "El problema de portar el telèfon sempre a sobre és que interromp contínuament la intimitat i pot més la curiositat de veure qui t'ha enviat el missatge que no deixar-ho per dilluns quan tornis a la feina -explica Anton-. És fàcil caure en la temptació d'estar permanentment connectats perquè les tarifes són cada cop més barates, l'accés és més ràpid i tenim més aplicacions". Però tot i el factor negatiu de no saber desconnectar, aquest psicòleg també en destaca la part positiva: el temps que es guanya treballant des del mòbil sense passar per l'oficina.

No hi ha acord entre els professionals de la salut sobre si parlem de dependència, abús o addicció, però segons un estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones presenta trastorns de conducta relacionats amb les noves adiccions socials (les vinculades a activitats d'oci o de comunicació i no a les substàncies). És a dir, activitats que en si mateixes no són nocives i per a la majoria de persones són habituals, però que per a d'altres poden ser addictives. I en les addiccions lligades a les pantalles (mòbil, internet, xarxes socials...) els joves són els més vulnerables, ja que tenen un fort poder d'atracció.

stats