Publicitat
Publicitat

CONSUM SOSTENIBLE

Les marques 'eco' reivindiquen la qualitat i el valor ètic de la roba

La moda ecològica també pot ser sexi

Teixits orgànics, marques que es regeixen per la sostenibilitat i passarel·les ètiques: són els patrons de la moda ecològica, que es reivindica com a alternativa a la roba low cost i a la fast fashion sense prescindir del disseny ni l'estil.

"No s'ha de pagar un peatge per vestir roba ecològica, que no implica renunciar a ser sexi ni a portar un look modern". Aquesta és la filosofia d'Ecoology, una marca catalana creada per dues emprenedores vinculades al món de la moda. Eva García i Carmen Tous argumenten que durant molts anys s'ha associat la moda ecològica "al material, sense pensar en el disseny" i elles han apostat per apropar els conceptes. Fugint de l'estereotip dels colors crema i l'estil hippie, reivindiquen els vestits de colors amb patrons inspirats en els anys cinquanta, fets a Catalunya amb materials que compleixen les reglamentacions ecològiques.

La dissenyadora Elena García va decidir aplicar els principis de la producció ecològica -amb els quals treballa des del 2003- a l'alta costura. "Elaborem les peces amb seda sense pesticides; això implica buscar proveïdors que no contaminin i que, si pot ser, tinguin una acreditació", explica. La moda ecològica obliga a controlar el procés de tint i filatura que segueixen les teles, a més de la producció i els acabats, que García realitza des del seu taller de Londres.

El preu i la consciència

García creu que la consolidació d'aquesta branca de la moda passa per les grans cadenes de roba i "l'estreta col·laboració amb els dissenyadors més punters", una opció que recorda les càpsules ecològiques que esporàdicament llancen les grans firmes, com Salvatore Ferragamo -que el 2009 va dissenyar una bossa de pell biodegradable-, Martin Margiela i la seva línia reciclada, i Vivienne Westwood. Una tercera via són les botigues de moda ecològica, com les pioneres Green Life Style, a Barcelona, i Verding in the Street, a Bellaterra.

Carolina Simón va descobrir el concepte al Bread & Butter de Berlín i treballa amb marques d'Alemanya, Dinamarca, Àustria i França, on "la gent és fidel a la moda ecològica com si fos una marca". Des de Green Life Style, Simón importa peces teixides a mà, fetes de cotó orgànic i a partir de roba usada (com uns pantalons descatalogats), però el que més atrau els compradors és el disseny. "Aquí no li donem gens d'importància al fet que sigui una peça ecològica -indica Simón-; la gent es pregunta per què un vestit blanc costa 120 €".

La proliferació dels problemes dermatològics està ajudant a revaloritzar la roba de fibres naturals. Verding, l'empresa de roba interior ecològica fundada per Albert Fernández, acaba d'introduir el tancament ecològic als sostenidors i ha acomplert l'objectiu que "totes les parts que estan en contacte amb el cos siguin el màxim d'ecològiques". Verding treballa en la creació d'uniformes i Ecoology, per la seva banda, té projectes per vestir hotels. Però la consolidació total de la moda ecològica, que aposta per produir menys impacte social i mediambiental, també requereix un canvi en el paradigma de consum: les cinquanta peces noves per temporada es poden substituir per tres de naturals, de qualitat i amb estil.

Més continguts de