Els mojitos a la platja fan créixer les multes per venda ambulant
Els decomissos han augmentat un 20% durant els mesos d’estiu, en comparació amb l’any passat
BarcelonaLes platges de Barcelona s’han omplert aquests mesos d’estiu de banyistes autòctons i turistes. Amb ells, han arribat també els venedors ambulants per oferir-los tot tipus de productes: des de refrescos fins a begudes alcohòliques, com mojitos o sangria. I amb els venedors ambulants han arribat també els agents de la Guàrdia Urbana. Després de dos mesos jugant al gat i a la rata per les platges de la ciutat, els agents han decomissat 133.622 begudes als venedors ambulants, cosa que representa un increment del 20% respecte al mateix període de l’any passat. Pel que fa als diners intervinguts als venedors ambulants, aquest any també hi ha hagut un increment. En total, a base de petits decomissos, els agents han intervingut 10.151 euros, un 44% més que durant els mesos d’estiu de l’any passat.
El pols entre els venedors ambulants i els agents, alguns de paisà i altres uniformats, ha sigut constant durant tots els dies de platja però sovint els banyistes ni tan sols se n’adonaven. Alguns només entenien que la venda no és legal quan veien com els venedors cavaven profunds forats a la sorra per amagar la mercaderia.
“Mojito, sangria, mojito”
La cantarella que més s’ha repetit aquest estiu a les platges de Barcelona ha sigut “mojito, sangria, mojito”. Des que la sorra es començava a omplir de gent fins que es tornava a quedar buida, desenes de venedors ambulants es passejaven d’un costat a l’altre de la platja. La seva jornada laboral s’allarga en funció de les vendes del dia, segons van explicar ells mateixos. Cada platja de Barcelona està controlada per un grup concret. Uns agents de la Guàrdia Urbana que vigilen la zona van explicar a l’ARA que la platja de la Barceloneta la freqüenten els venedors d’origen pakistanès i romanès, mentre que a prop de l’Hospital del Mar s’hi concentren els procedents del Senegal, Gàmbia o l’Índia; en aquest últim cas, de la comunitat sikh.
Els productes estrella de l’estiu han sigut els mojitos, les sangries i els pareos. Els venedors van explicar que un got de beguda pot costar entre dos i tres euros, i un pareo, de 10 a 15 euros. Però un dels clients, un turista italià, afirmava satisfet que havia pagat cinc euros per un mojito. “Potser és més car que en un bar, tot i que és més relaxant comprar-ho des d’aquí a la sorra”, va afegir, sense mostrar sorpresa per la gran quantitat de venedors ambulants que es comptabilitzen a les platges de Barcelona. El Daniel, que és d’origen romanès i és un dels veterans -des de fa uns deu anys passa l’estiu venent a les platges de Barcelona-, no s’atrevia a posar una xifra, encara que considerava possible que cada dia hi hagués més d’un centenar de venedors.
Malgrat que reconeixia que la seva activitat comercial és il·legal, defensava que no fan “res de dolent”. “Nosaltres venem i la gent ens compra”, descrivia el Daniel, que destacava que la Guàrdia Urbana els controla constantment. “Sempre ens multen, i ens agafen els productes i els diners”, va lamentar. Per evitar els decomissos, alguns s’amaguen els bitllets dins la roba interior per evitar que els policies els requisin la recaptació. El Daniel també va criticar la informació que es va publicar fa unes setmanes, que apuntava que les begudes dels venedors ambulants de Barcelona contenen bacteris fecals. “No és veritat”, va defensar, mentre feia un glop d’un dels gots de la seva safata. “Com a molt els turistes a vegades es queixen perquè hi ha poc alcohol”, va reconèixer.
El Daniel va subratllar que els compradors són tant turistes estrangers com nacionals. “Fins i tot els nens en prenen”, va exclamar. Tot i l’augment de les sancions, aquest estiu s’ha mantingut la calma entre els venedors. Segons els policies que patrullen a les platges, aquest estiu s’han produït poques baralles entre els diferents grups comparat amb altres anys, quan havien sigut més constants. El Daniel va explicar que fins i tot la relació és bona amb els bars a tocar del passeig Marítim. “Ens entenem. S’han acostumat a nosaltres”, va afegir. Però els cambrers d’alguns dels bars no ho veuen igual i reconeixen que, encara que els venedors intenten no fer negoci prop dels seus establiments, els afecten negativament perquè -d’una manera o una altra- perden clients.
De fet, els llocs on els venedors ambulants amaguen el seu material quan s’apropa una patrulla de la Guàrdia Urbana a la platja acostumen a ser els forats que queden entre la sorra i el passeig Marítim.
A més dels decomissos per aliments i begudes, els agents de la Guàrdia Urbana han fet també intervencions d’altres materials. En total, els agents han tramitat en els últims dos mesos un total de 12.721 denúncies, un 10% més que l’any passat. D’aquestes, 7.217 eren per la venda de begudes i menjar.
Risc d’expulsió
Vendre begudes sense tenir permís vulnera l’ordenança municipal. La primera conseqüència és la pèrdua del material i dels diners. La segona, una sanció econòmica i antecedents policials. Per a les persones immigrades, aquestes identificacions “poden portar problemes”, segons recorda José Peñín, de SOS Racisme, per exemple “a l’hora de renovar els seus papers”, denuncia. Alguns d’ells poden arribar a quedar-se sense permís de residència per culpa de la venda de llaunes.
La venda de roba i material falsificat, en canvi, està considerat directament com a delicte. Això vol dir que si els agents ho consideren, poden detenir el venedor ambulant que en cas de no tenir la documentació en regla pot acabar al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) i sent deportat. A més, “encara que la quantitat decomissada sigui baixa, implica antecedents penals”. També en el cas que els detinguts tinguin els papers en regla, poden acabar al CIE i deportats. Per acabar al CIE, la Guàrdia Urbana ha d’avisar la Policia Nacional.
