"I quan el món sencer estigui superpoblat d'habitants, l'últim recurs serà la guerra, que vindrà a posar remei per a cada home amb la victòria o la mort". Quan Thomas Hobbes va escriure al seu Leviathan aquesta profecia tan pessimista, al món hi havia prop de 500 milions de persones. Era el segle XVII i l'intens creixement de la població mundial preocupava els intel·lectuals de l'època.
Però la veritable explosió demogràfica no havia ni començat. Espanta imaginar quina hauria estat la profecia de Hobbes si hagués viscut al segle XX, quan per primera vegada una mateixa generació ha pogut veure com es triplicava la població mundial. Si als anys 30 del segle passat ja havíem arribat als 2.000 milions de persones, enguany assolirem la xifra rècord de 7.000 milions de ciutadans al món, segons la Divisió de Població de l'ONU. De fet, segons l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional, ja hi hem arribat, i actualment som 7.001 milions de persones al món, però el comptador de l'ONU a l'agost encara estava en els 6.991 milions. I va pujant.
I és que no ens aturarem als 7.000. Tot i que l'explosió demogràfica ja pràcticament ha acabat i no tornarem a triplicar ni a duplicar xifres en tan poc temps, l'any 2100 s'arribaria als 10.100 milions de persones, segons les projeccions de l'ONU.
L'Índia rellevarà la Xina
Aquest creixement comportarà també alguns canvis en la composició de la població mundial. Tot i que la Xina encara avui manté el títol de país més poblat del món, amb més de 1.300 milions de persones, aviat serà desbancat per l'Índia. Les polítiques de natalitat aplicades pel govern comunista -que va establir el màxim d'un fill per parella- han portat la Xina a una taxa de fecunditat per sota del nivell de reemplaçament.
Això vol dir que les dones no estan tenint prou fills per assegurar que cada ciutadà serà reemplaçat per un altre (com passa també a Europa). Per això, l'ONU creu que la Xina arribarà al seu sostre de població el 2030, amb 1.400 milions d'habitants, mentre que l'Índia assolirà els 1.700 milions l'any 2060. Xifres com aquestes fan del continent asiàtic el més poblat del món, un honor que mantindrà en el pròxim segle, però que per primer cop tindrà un competidor al seu nivell: l'Àfrica. I és que dels 55 països amb taxes de fecunditat més altes, 39 són africans, tot i que també n'hi ha de llatinoamericans i d'asiàtics, com l'Afganistan, el Pakistan o l'Iraq.
Aquest grup d'estats avui representen només el 18% de la població mundial, però en els pròxims cent anys veuran triplicar-se la seva demografia i passaran a ser el grup de països més poblats.
Europa perd pes al món
En aquests estats, els únics que mantindran la seva taxa de fecunditat per sobre del nivell de reemplaçament durant tot el segle XXI, l'esperança de vida és avui de 56 anys de mitjana. Però l'ONU confia que la davallada de les morts per VIH -gràcies a l'expansió dels tractaments antiretrovirals- farà pujar aquesta mitjana fins als 77 anys cap al 2100.
Tot Europa (excepte Islàndia i Irlanda), Rússia, la Xina, el Canadà, el Brasil i Austràlia conformen majoritàriament el grup de països amb fecunditats més baixes -per sota del nivell de reemplaçament-, però avui acullen el 42% de la població mundial. Es preveu que al llarg del segle XXI perdin un 20% d'habitants, de manera que el 2100 representaran només el 23% dels 10.100 milions de ciutadans mundials.
En un terme mitjà, països com els Estats Units o l'Índia, a més de molts estats àrabs i llatinoamericans, tenen taxes de fecunditat intermèdies. Aquest grup, on ara viu el 40% de la humanitat, creixerà en un 26%.
Però el creixement més important vindrà de l'Àfrica i això pot agreujar la desigualtat global. Tot i els Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides, el 2009 vam superar per primer cop els mil milions de persones amb fam al món. Això aviat serà el 14% del planeta. I (per les notícies que ens arriben de la Banya d'Àfrica) va pujant.
