CIÈNCIA
Societat 02/03/2015

El món de la recerca es prepara per a la independència de Catalunya

Dos-cents científics estableixen les bases del full de ruta, en especial per al període de transició

Mònica L. Ferrado
4 min
INFRAESTRUCTURES CLAU  El BSC és un dels centres que més depèn de l’Estat per funcionar.

BarcelonaQuins són els principals problemes que cal abordar per organitzar de manera eficient la recerca a Catalunya? Com hauria de ser el període de transició cap a una Catalunya independent? Dos-cents científics, directors de centres de recerca i responsables de recerca de les universitats del país, reunits a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per la sectorial de recerca de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), han establert les bases per elaborar un full de ruta per aconseguir que la recerca sigui un dels puntals d’una futura Catalunya independent.

Molts dels participants coincideixen en els bons resultats del model català de recerca, integrat pels centres Cerca, creats a partir del 2000 per la Generalitat, amb un sistema de gestió flexible i independent -res a veure amb el sistema funcionarial de les universitats o del CSIC-, i basat en l’excel·lència i no l’endogàmia que tradicionalment ha acompanyat aquestes institucions. Segons dades de l’ACUP, el sistema de recerca de Catalunya té un impacte un 54% superior a la mitjana mundial i se situa en la sisena posició dins de la UE-15. L’informe també indica que l’alta qualitat de la producció científica s’ha mantingut malgrat que els recursos per a R+D han disminuït un 20%. Tots els participants coincideixen, però, que la recerca catalana encara és feble i, si les coses no canvien, se n’acabarà ressentint.

Model integrador

Crear un ens català que englobi tots els centres de recerca

La majoria de ponents defensen la continuïtat del model català de centres, tot i que coincideixen en la necessitat d’integrar en el sistema la recerca que es fa a les universitats i als centres del CSIC. Defensen la necessitat d’un sistema de gestió autònom per a cada centre, però al mateix temps coordinat amb la resta del sistema. “I estructures que puguin treballar lliurement respecte als canvis polítics”, apunta Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Es planteja la necessitat de crear un ens nacional que englobi tots els centres de recerca. “Cal una veu estructurada. Ara som un país de moltes capelles molt boniques, en recerca també, i el que hem de construir és una gran catedral, i això ens permetria ser més influents”, diu Samitier. Un altre tema que hi ha sobre la taula és la creació d’una agència d’avaluació catalana, formada per científics independents d’altres països que puguin avaluar sense interessos els investigadors. “Si canviem el café para todos per un cafè per a tots no haurem canviat res”, diu Francesc Subirada, director associat de Barcelona Supercomputing Center (BSC).

La transferència

Saber transferir el coneixement al món de la indústria

Un dels punts febles de la recerca que caldria resoldre en una Catalunya independent és el fet que tot i que està ben posicionada a nivell internacional té dificultats per transferir aquest coneixement a la indústria i a la societat en general. “Cal bastir ponts entre recerca pública i privada, i finançar la recerca també per l’impacte social que és capaç de generar”, afirma Marta Aymerich, vicerectora de recerca de la UOC. Pere-Joan Cardona, investigador de l’Institut Germans Trias i Pujol, planteja la necessitat de promoure incentius fiscals per a les empreses que inverteixin en R+D i ajuts per passar “la vall de la mort”, tal com es coneix el moment en què la recerca és prou madura per desenvolupar un prototip.

Negociar amb Espanya

El Sincrotró Alba de Cerdanyola pertany a l’Estat

Tot i l’èxit dels centres Cerca, no es pot perdre de vista que a Catalunya hi ha molts investigadors que treballen als 21 centres del CSIC i que, igual que les universitats, són competència del govern espanyol. Per això, cal tenir en compte que per fer aquesta transició caldrà negociar amb Espanya. En les negociacions caldrà incloure les tres grans infraestructures científiques que hi ha a Catalunya -el Sincrotró Alba a Cerdanyola, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica-, ja que també depenen del govern espanyol. “El Sincrotró no se l’emportaran. Ara bé, a nosaltres sí que se’ns podrien emportar”, afirma Subirada, del BSC, que insinua que una altra manera d’estrangular la seva instal·lació seria deixar que les seves màquines, que requereixen actualitzacions periòdiques per estar en les primeres posicions mundials, quedessin obsoletes.

Diners d’Europa

La recerca catalana es finança en gran part amb fons de la UE

Gran part dels diners amb què es finança la recerca catalana provenen de programes europeus. I és gràcies als diners de la UE que es pot mantenir el nivell, malgrat la crisi. “Hem d’estar presents als llocs on es decideix les línies de recerca de futur i tenir capacitat d’influència”, afirma Samitier. També es va apuntar la necessitat d’augmentar la inversió en recerca a un 2% del PIB respecte al 1,5% que actualment s’hi dedica. “Són més rics els països que més inverteixen en recerca, no és que siguin els més rics els que més inverteixen en recerca”, afirma Joan Comella, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de laVall d’Hebron. La feina de molts científics també depèn d’instal·lacions internacionals, com l’LHC i l’ESO, a les quals Espanya contribueix econòmicament i a les quals un futur estat independent hauria de trobar com hi pot tenir accés.

Sector privat

El finançament públic excessiu és una anomalia a Europa

En el capítol de finançament, Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, critica el pes excessiu del finançament públic en el sistema espanyol, i encara avui en el català. “Als països més ben posicionats en ciència el pes del sector privat és més gran que el públic, però perquè això passi primer cal posar-hi diners públics -diu Camí-. Són necessàries més idees d’elements d’innovació”. Pel que fa a la contractació de personal, Jaume Bertranpetit, director del programa Icrea -que ha permès fitxar investigadors excel·lents de tot el món-, insisteix en la necessitat de continuar apostant pels millors investigadors sense perdre la mirada internacional.

stats