26/02/2011

El teu món sonat

2 min

Si no aplaudeixes qualsevol grolleria que t'ofereix la pantalla se't tracta de carca. És el cas d' Infidels : una crítica a les cinc femmes i als seus tòpics inconsistents i et converteixes a l'instant en l'altaveu de l'Opus Dei. Però l'escàndol no són els festivals orgiàstics sinó els mateixos personatges, que de tan plans convertirien la mort de la mare en un handicap més. El problema no és mai què s'explica sinó com s'explica i quina actitud justifiques en qui et veu. Dubto que TV3 hagi retransmès cap sèrie tan truculenta com Nissaga de poder , en què una tieta assassinava el nebot -que s'havia tirat prèviament- per salvar el fill que havia tingut amb el seu propi germà. Però com a mínim en el drama incestuós dels Montsolís -un producte tècnicament més primitiu- hi havia fat i diferents actituds a l'hora d'encarar-lo, oposició entre l'home i la circumstància, lluita entre el subjecte i el món.

Infidels és pur joc psicològic sense distància entre el que s'imagina i el que ocorre. És el triomf de l'idealisme histriònic sense matís ni debat intern, sense realitat subsistent més enllà de l'impuls i les neurosis. No és només que s'hi consideri inevitable el que no s'ha intentat evitar -això ho fem tots i se'n diu buscar excuses-, és que ni tan sols s'hi té en compte la transgressió perquè no hi ha distinció entre l'excepció i la norma.

A l' Electra de Sòfocles dos germans assassinen la mare perquè els havia matat el pare. Medea escorxa els seus fills per ferir el marit que s'ha promès amb una altra. La llista de brutalitats que s'han usat d'ham és interminable. Però en tots aquests casos el gruix de la tragèdia és paral·lela a la profunditat dels seus personatges. Hi ha d'haver correspondència entre els recursos que utilitzem i l'anàlisi que aporten. Seria fals dir que l'abús inconscient de l'obscè és un signe català dels nostres temps: Porca Misèria era un producte nostre, actual i de qualitat excel·lent. Però és una actitud que inunda teatres i pantalles. El problema no és ser més o menys fidel, això ve després i cadascú fa el que pot. El problema és no viure-ho com un problema, mentir per esport. Quan l'engany ja no regira, l'esforç que fem per evitar-lo deixa de tenir valor. Quedem reduïts a un subjecte frívol que es divinitza, massa buit per ser pervers. En un bluf que no surt d'ell mateix i que converteix el seu món sonat en l'únic món existent.

stats