La relació del cinema amb la monarquia britànica ve de lluny, però no ha estat fins aquesta dècada que s'ha generalitzat un cert apropament que posa l'accent en el vessant humà que hi ha darrere del personatge històric, és a dir, que humanitza la reialesa.
El discurs del rei , deTom Hooper, parla precisament de la dificultat de la monarquia per reaccionar davant un escenari en què les noves tecnologies els obliguen a interactuar amb el poble. Ja no n'hi ha prou amb mantenir una figura règia o posar quiet per al pintor de palau, sinó que de tant en tant s'ha de dirigir al poble i guanyar-se'ls d'alguna manera. Com diu un resignat Jordi V, "Ens hem convertit en actors".
El tartamudeig que té el seu fill petit, el duc de York, no el faculta especialment per a la interpretació.
El discurs del rei gira al voltant dels esforços del duc per superar la seva discapacitat i vèncer els dimonis interns, fruit d'un entorn familiar repressor i cruel. Tant ell com la seva dona surten retratats com una parella adorable, tendra i lluitadora. Amb l'ajuda d'un peculiar logopeda, el príncep s'enfronta a les seves pors i surt victoriós, un rei digne de l'amor dels seus súbdits.
Nul·la originalitat
Quan Stephen Frears humanitza Isabel II a La reina (2006) i mostra el seu dolor, fa patent els constrenyiments de la corona. La reina de Frears és un ésser humà superat per una feina difícil, però el retrat que Hooper fa de Jordi VI s'escriu en clau de superació heroica d'una discapacitat. La pel·lícula és un telefilm de luxe executat amb una brillantor que tan sols esmorteeix el seu absolut convencionalisme. És un còctel perfecte per conquerir l'espectador: interpretacions molt tècniques, construcció dramàtica precisa, recreació impecable del context històric... Si fins i tot hi ha humor! Ara bé, zero originalitat.
El film es plega del tot a un classicisme pel qual sembla que no hagi passat mai la modernitat i els nous cinemes. És temptador menystenir-lo per la seva condició artesanal, però hi ha molts films que cerquen aquesta perfecció i pocs que la trobin.
El discurs del rei n'és un. Ara bé, també és un film enganyós que, ajudat per la gran interpretació de Colin Firth, fa de Jordi VI el gran actor que el seu pare ja deia que havia de ser, un seductor de les masses.
Els rivals pel tron
El discurs del rei lidera les candidatures als Globus d'Or amb set nominacions. Els seus rivals per als premis de l'associació de premsa estrangera de Hollywood són, amb sis nominacions, The fighter , una cinta de David O. Russell dissenyada per conquerir el públic, i La red social , el relat del naixement de Facebook que David Fincher filma a partir d'un guió d'Aaron Sorkin. Tot i que compta amb una nominació menys, ara mateix aquest film és el gran favorit, el rival a batre.
