Els moviments socials se senten criminalitzats pel cas Pandora
Els onze anarquistes detinguts en l’operació policial de dimarts encara no saben de què se’ls acusa
Barcelona“És fàcil interpretar l’operació Pandora com un mitjà de criminalització dels moviments socials”. Així es va expressar ahir l’advocat Jaume Asens, lletrat d’un dels detinguts en l’operatiu dels Mossos d’Esquadra contra “un grup criminal amb finalitats terroristes vinculat a l’anarquisme violent”, com els definia dimarts el conseller d’Interior, Ramon Espadaler. Els onze detinguts passaran en les pròximes hores a disposició judicial a l’Audiència Nacional, però de moment no saben de quins delictes se’ls acusa. Els advocats es queixen que només se’ls ha atribuït el concepte terrorisme i que no els han donat més detalls. Els investigadors els relacionen amb la col·locació d’almenys deu artefactes explosius entre els anys 2012 i 2013, molts en caixers automàtics, però per ara no ha transcendit més informació.
Els col·lectius afectats per l’operació Pandora van criticar el dispositiu policial -amb escorcolls simultanis a Barcelona, Manresa, Sabadell i Madrid-, que van definir com a “desproporcionat”. Asens, que també és membre de Guanyem i de Podem i advocat del bomber detingut durant l’operació, creu que l’objectiu més aviat és recollir informació sobre el funcionament d’ateneus com la Kasa de la Muntanya -un dels escorcolls més visibles de dimarts passat-. “Es persegueix més la gent per qui són que pel que han fet”, va criticar. Va explicar que en l’escorcoll del seu client buscaven especialment llibres i va subratllar que fins que no hi hagi més detalls s’ha de parlar “amb molta cautela”. “Ara parlem de sospites i coses estranyes, com l’entrada i el registre a la Kasa de la Muntanya, que és realment estrany. Fa la sensació que és una operació amb component polític d’escarni i d’investigació de moviments socials”, va insistir.
“Xou mediàtic”
En la mateixa línia, els ocupants de la Kasa de la Muntanya van criticar ahir el “xou mediàtic” per “criminalitzar el moviment de protesta de Barcelona”. Van recordar que l’any passat ja havien denunciat la instal·lació, per part dels Mossos, d’una videocàmera il·legal per vigilar-los. En una compareixença de premsa sense preguntes a l’exterior de l’edifici, un dels ocupants de la casa, Juanra, va llegir un manifest en què van denunciar que van estar “segrestats i detinguts il·legalment” pels Mossos d’Esquadra. L’advocat Eduardo Cáliz, present a la compareixença -encara que no representa cap dels implicats en l’operació Pandora-, va afegir que els Mossos no van ensenyar cap ordre a les 18 persones que eren a la Kasa de la Muntanya en el moment de l’escorcoll. De fet, tot i que els agents no van detenir ningú, Cáliz va lamentar que es tractés els ocupants de la casa com a detinguts, “estirats a terra amb les mans al clatell”, sense poder parlar entre ells, ni menjar ni anar al lavabo durant 7 o 8 hores de les 13 que va durar l’operació. Va relacionar l’actuació policial amb el fet que la Kasa sigui un “símbol del moviment okupa i de protesta” de la ciutat.
“Com que sabem que aquests són dels que no obliden, sabíem que ens en tenien una guardada a la recambra. En prenem nota, senyor Espadaler. 1 a 1 i el partit continua”, van afegir desafiants des de la Kasa de la Muntanya. També ho van aprofitar per denunciar que “en un estat democràtic es mantingui vigent la terrorífica Audiència Nacional [el tribunal que va ordenar l’escorcoll], hereva del Tribunal d’Ordre Públic del franquisme que jutjava la dissidència”.
Hermetisme sobre els fets
Malgrat l’escassa informació que ha transcendit fins ara, els 11 detinguts podrien estar relacionats amb la col·locació d’una bomba en una sucursal de Barcelona d’un banc del grup italià Mediolanum, que va ser desactivada pels artificiers dels Mossos el setembre passat. El cas deriva, en part, de la detenció a la capital catalana de dos anarquistes xilens que van col·locar un artefacte explosiu a la basílica d’El Pilar de Saragossa i a la catedral de l’Almudena de Madrid. Tot i que dimarts el conseller Espadaler va explicar que l’operació parteix d’una investigació inicial dels Mossos, fonts de la policia catalana asseguren que hi ha hagut molt hermetisme i que no és habitual que els arribi tan poca informació sobre una actuació que han de dur a terme per ordre d’un jutge.
La manifestació costa 5.000 euros a la ciutat
L’Ajuntament de Barcelona estima en més de 5.000 euros els danys de les protestes arran de la detenció dimarts dels onze anarquistes. Durant la manifestació, que va aplegar unes 2.500 persones, es van cremar cinc contenidors d’escombraries, amb un valor estimat de 1.000 euros cadascun, se’n van danyar dos i se’n van desplaçar 25 més. Als danys al mobiliari urbà caldria afegir-hi el cost d’eliminar les pintades que es van fer als barris de Gràcia i Sant Andreu del Palomar i el dels desperfectes causats pels esvalotadors en vidres d’algunes entitats bancàries, immobiliàries, establiments i vehicles.
