Publicitat
Publicitat

Les fibres musculars s'enforteixen i creixen més com més exercici es fa. Darrere d'aquest procés hi ha una proteïna relacionada amb la proliferació d'un tipus de cèl·lules mare

Fer músculs amaga un procés complex

Els termes isomètric i isotònic són part de l'argot de molts dels assidus als gimnasos. Coneixen bé les diferències entre els efectes de cadascun dels exercicis i no tenen dubtes sobre què han de fer per ressaltar un bíceps o definir un abdominal.

El que fins ara no podien saber és ben bé què passa a l'interior dels seus músculs per obtenir aquests resultats. Ara un estudi fet a l'Inserm, a França, aporta noves dades sobre el complex procés que fa que un múscul es desenvolupi. Apunta a un tipus particular de cèl·lula mare i a un tipus de proteïna.

Millor fer-los servir

El múscul és un teixit d'allò més particular. A diferència de la resta, augmenta de grandària amb l'ús. Perquè això sigui possible, un treball mecànic ha de transformar-se en senyals químics, gairebé com si es tractés de la dinamo d'una bicicleta. Ja fa temps que se sap que es pot aconseguir el creixement -o hipertròfia- del múscul de dues maneres o vies diferents. O bé fent que cada cèl·lula fabriqui més proteïnes a l'interior de les fibres -cosa que clàssicament s'ha associat a l'acció dels anabolitzants-, o bé activant les anomenades cèl·lules satèl·lit .

Aquestes cèl·lules satèl·lit són un tipus de cèl·lules mare que envolten els músculs i que són capaces de transformar-se en cas de lesions, com en els típics trencaments fibril·lars. En aquests casos es divideixen, maduren en cèl·lules musculars i es fusionen amb les fibres que queden sanes, i restitueixen novament la integritat perduda.

No obstant això, se sabia ben poc sobre els mecanismes concrets pels quals l'exercici fa créixer els músculs i sobre el procés que hi ha darrere d'aquest tipus de cèl·lules mare. Athanassia Sotiropoulos, la investigadora principal de l'estudi -que ha estat publicat a la revista Cell Metabolism -, ja suposava que una proteïna anomenada Srf tenia bastant a veure amb tot aquest procés.

En estudis anteriors amb humans i ratolins s'havia vist que la quantitat de la proteïna disminuïa amb l'edat. Això va portar a relacionar-ho amb l'atròfia muscular associada amb l'envelliment. Ara bé, sempre es va pensar que la seva acció tenia a veure amb la primera via, la dels anabolitzants i les proteïnes.

En ratolins s'ha vist que quan les fibres musculars no són capaces d'expressar la proteïna no poden créixer.

Una proteïna clau

La sorpresa va venir quan van veure que la proteïna Srf controla altres gens involucrats en el desenvolupament de les fibres musculars. El que fa és provocar la proliferació de les cèl·lules mare satèl·lits després de l'exercici i, a més, promou que es fusionin amb el múscul ja existent, de manera que reacciona gairebé com si s'hagués produït una lesió. "Aquest treball descriu una nova via d'hipertròfia muscular iniciada per Srf", valora Pura Muñoz Cànoves, investigadora Icrea a la Universitat Pompeu Fabra que també estudia aquests processos. Tot i que la troballa té el seu valor, Cànoves puntualitza que "no pot considerar-se que faci responsables úniques les cèl·lules satèl·lit, ja que hi ha una coordinació entre aquestes cèl·lules satèl·lit i les fibres". I afegeix: "Demostra de manera elegant diverses de les vies per les quals la Srf actua".

Una de les vies és la de la ciclooxigenasa-2 (Cox-2), el nom de la qual pot resultar opac a primera vista però que és el camí pel qual actua el popular ibuprofèn. "L'ibuprofèn es basa en la inhibició de la Cox-2, i en aquest sentit es podria hipotetitzar que sigui capaç d'inhibir aquesta via de creixement muscular. Però s'haurien de dur a terme estudis abans d'afirmar-ho. No obstant, la idea que agents antiinflamatoris siguin neutralitzants del creixement muscular per exercici és sens dubte atractiva", comenta la doctora Muñoz Cànoves.

Avançar en aquesta línia podria contribuir a dissenyar nous tractaments i a canviar la visió que es tenia fins ara de les distròfies musculars, un tipus de malalties hereditàries en les quals es produeix una atròfia muscular progressiva i que fins i tot poden provocar la mort a edats molt primerenques. D'altra banda, també obren la possibilitat a estudiar noves estratègies de dopatge i els riscos que això podria suposar.

Més continguts de