Publicitat
Publicitat

SETMANA EUROPEA DEL TAURÓ

Espanya és el tercer estat del món que captura més taurons

El negoci de matar taurons

L'home és un perill per als taurons, i no al revés. Mentre l'imaginari col·lectiu encara percep, tot i que cada vegada menys, aquests animals com a agressius i possibles depredadors de persones, les xifres indiquen el contrari de manera flagrant. Cada any es registren arreu del món una vuitantena d'atacs de taurons a persones -uns deu d'aquests atacs acaben en mort-, mentre que es capturen uns 200 milions de taurons, que estan disminuint, i fins i tot hi ha algunes espècies que estan amenaçades de desaparèixer. La causa principal és el gran consum de les aletes de tauró en forma de sopa, sobretot en alguns mercats asiàtics, com la Xina.

La gran amenaça per als taurons ha estat i és la pràctica anomenada shark finning , que consisteix a capturar els animals, tallar-los les aletes i llençar-los al mar encara vius, on evidentment moren. La gran rendibilitat econòmica de les aletes i el poc ús que es fa del cos va dur als pescadors al finning , perquè els sortia més a compte omplir els dipòsits dels vaixells només d'aletes. Aquesta pràctica segueix activa en gran part del planeta i és molt difícil fer-ne un registre exacte. La Unió Europea va prohibir la tècnica del finning amb un decret el 2003, però la pesca de taurons segueix sent un negoci milionari -en gran part gràcies a les aletes, que s'envien a l'Orient-. Entitats molt diverses que lluiten per la conservació d'aquests animals han insistit, en el marc de la Setmana Europea del Tauró, en la importància de protegir-los.

Cada any en aigües europees es cacen 73 milions de taurons, la meitat dels quals els capturen vaixells espanyols -no necessàriament en aigües espanyoles-. De fet, l'Estat és el tercer del món en el rànquing de caça de taurons, només superat per Indonèsia i l'Índia, segons la FAO.

Negoci rendible

En molts països, com en els europeus, els taurons es van començar a caçar de manera accidental, sense explotar-los, però fa poques dècades, coincidint amb la globalització de la pesca, es va descobrir la rendibilitat del mercat asiàtic, que es va anar especialitzant en l'aleta de tauró, i "l'espècie secundària es va convertir en l'espècie prioritària, l'objectiu". Ho explica Manel Gazo, professor i biòleg del grup de recerca de grans vertebrats marins de la Universitat de Barcelona, i també director de Submon, una entitat ambiental dedicada a la conservació i divulgació del medi marí. Les flotes espanyoles que s'hi dediquen -la majoria són flotes de palangre de superfície- treballen sobretot a l'Atlàntic i recullen 59.000 tones de taurons cada any, segons dades de la FAO. El Mediterrani ha vist molt reduïda la presència d'aquest animals, i un 40% de la seva vuitantena d'espècies de taurons i rajades estan en perill. En el cas d'algunes espècies, com la tintorera o tauró blau (abans era el més típic d'aquest mar i ara és el més pescat per les flotes europees), la població ha disminuït un 97% els últims 200 anys.

Claus per a la salut del mar

El més preocupant, a banda de la pèrdua mediambiental que suposa qualsevol desaparició d'una espècie, és que els taurons són claus per a l'equilibri del mar, perquè són a dalt de tot de la cadena alimentària marina -són els grans depredadors d'altres peixos-. Patrici Bultó, cap del departament de biologia de L'aquàrium de Barcelona -que ha organitzat activitats de divulgació per a la setmana europea- ho il·lustra amb un exemple: "En alguna zona del Pacífic quasi no hi ha taurons de tants que se n'han caçat. Els taurons menjaven meros, que al seu torn menjaven peixos lloro, que s'alimenten de les algues que devoren el corall. En desaparèixer els taurons, va augmentar molt la població de meros, que per tant van acabar amb els peixos lloro, i no hi havia qui eliminés les algues. Els coralls van morir". Segons Gazo, "un mar amb taurons és un mar sa". "Decapitar la cadena per dalt té efectes molt greus per a tota la resta", afegeix.

Sorprèn, doncs, el fet que ni la majoria de països ni la UE no incloguin cap espècie de tauró en els catàlegs d'espècies amenaçades. Incloure'ls automàticament faria que deixés "de ser una espècie comercial", explica Gazo. A diferència de la d'altres peixos, com les tonyines, la pesca de taurons no està ni tan sols regulada: no hi ha límits.

Més continguts de