Unicef promou el programa de Ciutats Amigues de la Infància (CAI), un instrument per a la promoció a escala local dels drets que es recullen en la Convenció aprovada a Ginebra el 1989. Com explica Maria Truñó, responsable de polítiques d'infància d'Unicef, "és un programa internacional que a l'estat espanyol busca impulsar polítiques d'infància a escala local, de manera que es fa un reconeixement de ciutats que han fet una aposta per la infància". A Espanya hi ha 54 ciutats que han rebut aquest reconeixement, 3 de les quals a Catalunya. Hi ha 9 pilars bàsics per construir una CAI, com per exemple que hi hagi participació infantil, una estratègia municipal de drets de la infància o que s'avaluï l'impacte de les decisions que es prenen per a la infància. Des d'Unicef destaquen que això és ara especialment transcendent a causa de la crisi. "Quan es parla de retallades -apunta Maria Truñó- rarament se senten arguments que considerin com afecten aquestes mesures a la infància i més ara que s'ha intensificat la pobresa infantil tant a Catalunya com a Espanya".
01. Barcelona.L'Audiència Pública dóna veu a infants i joves de 12 a 17 anys
Barcelona va rebre el reconeixement de CAI el 2007. La capital catalana ha estat pionera a l'hora de donar veu als infants i joves. Un exemple és l'Audiència Pública als nois i noies de Barcelona, una forma de participació a través de la qual l'alumnat fa propostes a l'administració municipal. El cap del programa de ciutadania d'educació de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, José Cano, explica que la voluntat és "potenciar el dret de la participació dels infants i el seu reconeixement com a ciutadans". L'Audiència Pública és una activitat que dura tot el curs i que està adreçada als escolars d'entre 12 i 17 anys. Cada any aborda un tema. "Aquest any parlem del reconeixement del dret de la participació ciutadana", precisa Cano. A partir del tema treballat, els escolars fan un seguit de propostes que recullen en un manifest final que presenten a l'alcalde en un acte al Saló de Cent. Per Cano, el tret diferencial d'aquesta iniciativa és que "els nanos també es comprometen a millorar el tema que s'aborda, l'adult es queixa més i el jove és més constructiu".
02. LleidaCiutat pionera en la defensa dels drets dels menors
Lleida passava a formar part de la llista de les CAI el 2004, tot i que anys abans ja va ser una de les primeres ciutats que es van adscriure a la iniciativa Alcaldes Amics de la Infància. L'alcalde Àngel Ros llueix amb orgull aquest reconeixement, ja que "és una validació de la tasca d'atenció als més petits i joves que, des de sempre, ha realitzat la ciutat". Posa com a exemple el Plenari dels Drets dels Infants i dels Adolescents. "Permet que els nens i joves treballin al llarg del curs propostes de millora de la ciutat que em presenten directament. Hem anat aplicant algunes de les seves idees al llarg dels anys i sempre és enormement enriquidor escoltar els seus projectes". Lleida compta amb nombrosos projectes que tenen l'infant com a protagonista, des del Club Infantil Banyetes, el programa FiL (Família i Ludoteca) o el programa Places i Parcs, en què els infants han col·laborat en el disseny de places i espais públics.
03. Cornellà de LlobregatL'última ciutat catalana a incorporar-se a la llista
Cornellà ha estat l'última a rebre el reconeixement. Va ser a finals del 2010, gràcies al seu projecte de participació infantil en el marc del Consell dels Infants, que es va constituir el 2002 i que ha suposat un espai on els infants han pogut fer propostes sobre aspectes que formen part de la seva vida quotidiana.
Des de diferents àrees de l'Ajuntament es realitzen projectes i activitats per a infants i adolescents per promoure el desenvolupament de la infància i adolescència des de serveis educatius, de suport a les famílies, culturals, esportius o socials. Sònia Broto, directora de Polítiques de Família de Cornellà, destaca: "Els nois i les noies representants que integren el Consell formulen propostes que es tenen en compte i són escoltades per l'alcalde i el regidor responsable. Algunes d'aquestes és realitzen i, en cas contrari, s'argumenta per què no es fa. Volem educar els infants en el joc democràtic, potenciant les seves competències en el moment d'assumir deures i responsabilitats en els afers de la ciutat".
