“Els nens ens pregunten si la policia és dolenta”

Barcelona“La policia és dolenta?” Aquesta és una de les preguntes amb què s’han trobat pares i mestres després de les actuacions policials de l’1-O, que van causar ferits i també desperfectes en diferents escoles. Ja fos a través del mòbil o de la televisió, alumnes de totes les edats han sigut partícips d’imatges de càrregues dels agents, que colpejaven algunes persones i causaven destrosses als col·legis electorals durant el referèndum. La majoria d’aquests punts de votació eren escoles o instituts.

Això ha fet que als infants i adolescents -sense tenir res a veure ni estar implicats amb el referèndum- se’ls hagin despertat sentiments relacionats amb la intranquil·litat i la incertesa. “Ens pregunten si la policia és dolenta i no entenen per què van decidir atacar la seva escola”, relata el Carles, que és tutor en un dels centres que va patir més destrosses a mans de la Policia Nacional.

Quan dilluns els nens van entrar en aquesta escola es van trobar que havien d’accedir-hi per una porta diferent a l’habitual -la principal estava rebentada-, que algunes parets estaven destrossades, així com parts dels lavabos i portes de diferents aules. Veient aquest panorama, una de les alumnes li va preguntar al Carles: “Per què ningú va pensar que l’endemà nosaltres, els nens, havíem de tornar aquí per estudiar i aprendre?”, explica el tutor.

Dilluns la majoria d’escoles de Catalunya -no només les que van patir destrosses- van tractar amb els alumnes les sensacions que els van generar els fets que havien passat diumenge. “Els nens estaven molt nerviosos i s’havia d’abordar el tema”, subratlla el Carles, que afegeix que han intentat recuperar la normalitat tan ràpid com han pogut.

Per a la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, cal acompanyar els nens i tractar el tema amb la “màxima tranquil·litat i seny”. “Se n’ha de parlar: no podem amagar-ho, perquè en l’era de la informació tots els infants deuen haver vist alguna imatge”, apunta Martí. Defensa que el que ha de fer l’adult és “acompanyar l’infant en aquest procés”. Segons la presidenta de l’associació de mestres, els docents i els pares han d’explicar els fets sense entrar en valoracions. “És important parlar amb els infants amb la màxima neutralitat possible: hem d’educar criatures crítiques i lliures”, expressa.

En la mateixa línia apunta que no es tracta que el mestre expliqui quins fets van passar sinó que siguin els alumnes “els que expressin les pors, els dubtes i les contradiccions que puguin tenir”.

“Sorgeixen preguntes, tant per als pares com per als mestres, que són de molt difícil resposta”, apunta Martí, que posa com a exemple: “Què es la violència? Per què els policies colpegen?”, entre moltes altres.

Des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) també mostren preocupació pel moment que s’ha viscut. “Cal fer entendre als nens que el que es va viure és excepcional i que no tornarà a passar: no han de tenir por”, apunta la presidenta de la Fapac, Montse Conejo, que assegura que els infants es pregunten “per què ha hagut de passar a la seva escola”. En aquest sentit Conejo denuncia que els fets de diumenge es produïssin en escoles. “Els centres educatius haurien de ser un lloc sagrat i quan passen coses com les de diumenge no t’acabes de despertar del dolor”, apunta la presidenta de la Fapac, que afegeix que la comunitat educativa sent un gran “buit”.

La presidenta de la Fapac recorda que estan a favor de les “polítiques educatives i no de cap política de cap altre tipus”, però considera que tenint en compte els fets “no es pot obviar la violència que es va produir”. “Nosaltres diem als nostres fills que amb la violència no es va enlloc i després veuen aquestes imatges”, lamenta Conejo.

Passar el dol

Un altre dels centres que diumenge va patir destrosses va ser l’Institut Pau Claris de Barcelona. “S’ha fet una gestió del dol i passats uns dies sembla que els alumnes ja no senten angoixa”, apunta el secretari de l’Associació de Famílies d’Alumnes, Oriol Pérez de Tudela, que assegura que arran dels fets els estudiants se senten més arrelats al centre. Tudela afirma que actualment “hi ha un dol que s’està gestionant per girar full correctament”.