Publicitat
Publicitat

MUNTANYA

Els ecologistes auguren el final del negoci de l'esquí i les estacions ho neguen

La neu artificial, una solució o un pedaç?

Les temporades d'esquí seran cada vegada més curtes i amb pitjors condicions de neu, segons l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que planteja que el sector es reconverteixi cap a altres activitats de muntanya. El director d'aquest organisme, Salvador Samitier, assegura que "d'aquí a mitjans de segle les cotes de neu aniran pujant i la viabilitat de la neu natural es complicarà per sota dels 1.900 o els 2.000 metres". Les estacions catalanes ja fa anys que milloren de manera constant les seves xarxes d'innivació artificial, però Samitier adverteix que això és només "un element de transició" perquè el principal problema és la pujada de la temperatura. "Pots fabricar neu artificial, però, si la temperatura no és l'adequada, tindràs problemes per mantenir-la", argumenta.

Joaquim Alsina, director de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí, dubta que hi hagi una tendència a la baixa en les condicions per a la pràctica de l'esquí. "No ho sé, no m'atreveixo a dir ni que sí ni que no", respon. Tot seguit aporta diversos exemples per demostrar que sempre hi ha hagut temporades dolentes i temporades bones: "L'any 1939 al Pirineu no hi va caure ni una gota de neu, mentre que fa tres anys va ser l'any que n'hi va haver més". Reconeix, això sí, que les glaceres del Pirineu no paren de baixar i que la seva gran preocupació és aconseguir produir més i millor neu a temperatures més altes. I sobre la possibilitat que aquesta aposta acabi sent inútil a llarg termini, afegeix: "Si no creguéssim que això té una viabilitat, ningú hi invertiria el que està invertint".

Debat sobre l'impacte ambiental

Jaume Grau, portaveu d'Ecologistes en Acció, denuncia que la neu artificial "té un impacte molt clar en el medi ambient" per culpa de la captació de l'aigua necessària per produir-la. "Aigüestortes té a una banda Baqueira i a l'altra Boí Taüll, i l'aigua és el que dóna sentit a un parc natural com aquest, amb ecosistemes i paisatges que són únics", afegeix. Joan Vázquez, secretari general de l'associació ecologista Ipcena, s'afegeix a la denúncia. "El 2008 totes les estacions d'esquí tenien projectes de captació d'aigua de manera il·legal i l'impacte persisteix encara que estiguin coberts legalment", defensa Vázquez. El secretari general d'Ipcena detalla que "treure aigua d'un llac o un riu genera pèrdues importants de biodiversitat", i afegeix: "Ells diuen que l'aigua retorna als llacs o els rius, però ho fa en períodes de desglaç, en què ja hi ha aigua i aquest retorn també genera un impacte".

El representant de les estacions d'esquí catalanes assegura que les queixes estan "absolutament fora de la realitat". Joaquim Alsina diu que la llei estableix els usos prioritaris de l'aigua, la prohibició de dur-la d'una conca a una altra i el respecte als cabdals ecològics, i afegeix que "són coses que estan molt controlades". A més, defineix com a "irrisòria" la quantitat d'aigua utilitzada. "El 2007, any en què es va produir molta neu artificial, el conjunt de les estacions catalanes teníem permís per utilitzar un màxim de 960.000 metres cúbics d'aigua. A la ciutat de Barcelona, en un sol dia, se supera aquesta quantitat".

Any de novetats importants

Aquesta temporada estacions com Baqueira o la Molina han introduït novetats importants en el camp de la innivació artificial. A l'estació de la Vall d'Aran, s'ha construït un nou llac per emmagatzemar aigua amb una capacitat de 180.000 metres cúbics i s'han estrenat 59 canons nous. La Molina ha renovat el seu sistema d'innivació amb 90 canons nous que permeten produir més quantitat de neu amb menys despesa energètica.

Més continguts de