Publicitat
Publicitat

Dos Punts

La SGAE i els consumidors tenen junts més barra que una cadena de forns a la Xina

El no article sobre drets d'autor

Tinc un no article sobre drets d'autor, que de tant canviar d'orientació no acaba de creuar l'espai entre el crani i el teclat. L'assumpte m'afecta de tantes maneres que el meu cap fa més voltes que el de la nena de L'exorcista . Sóc sòcia de la SGAE ( je m'accuse ), autora de llibres i guions de ficció, usuària d'internet, clienta de videoclub, de plataforma de televisió de pagament i de cinema, compradora de DVDs, descarregadora de sèries i contribuent econòmica del cànon digital.

Per arribar a escriure el no article llegeixo, escolto, miro de tot i tothom i arribo a una conclusió: tenen molta barra. Podrien obrir una cadena de forns de pa a la Xina i encara no hi hauria prou barres per visualitzar la mà de barres que tenen. Tenen barra els que propugnen la cultura lliure però paguen sense problemes la connexió a internet i no assalten l'FNAC al crit de cultura per a tothom. Té barra la SGAE quan gestiona com gestiona en perjudici dels propis socis i forçant la màquina com la força. Té barra el que en nom de la llibertat digital només vol estalviar-se de pagar drets d'autor. Té barra qui va implantar el cànon digital i la SGAE, que tant el defensa, sense discriminar els usos que es fan dels aparells o els suports gravats. Té barra qui voldria cremar la SGAE confonent l'entitat i el seu objectiu fundacional amb una junta i uns estatuts concrets. Té barra qui vol tancar webs sense garantia judicial. Té barra qui es beneficia econòmicament d'una feina que no és seva. Té barra qui només cau en el victimisme i l'immobilisme i no li dóna la gana d'oferir el que la gent pagaria gustosament. Té barra qui afirma que la pirateria no afecta econòmicament. Té barra el productor que es queixa de la pirateria i nega a l'autor el dret d'obtenir un benefici per les vendes de DVD o les descàrregues digitals legals, o que es queda un tant per cent dels drets d'autor. Té barra qui s'oblida que els guionistes i autors literaris no podem suplir ingressos amb concerts, cosa que tampoc aconsello perquè cantem fatal i els vestits de cuir i lluentors ens queden com el cul. I té barra qui no vol admetre, com deia Ferran Sáez dijous a l'ARA, que Bach componia per diners i que tot aquest debat té més a veure amb la consideració o desconsideració cap a l'autor que amb la digitalització. Ah, jo també tinc molta barra.

Més continguts de