Reportatge
Societat 23/01/2011

"Si no pots arreglar un objecte, no és teu"

Marta Bausells
2 min
"Si no pots arreglar  un objecte, no és teu"

Segons el Manifest de la reparació , una mena de llista de manaments feta per la plataforma de disseny holandesa Platform 21, els objectes reparats sobreviuen a la moda, ens ensenyen com funcionen les coses, són bons per a la imaginació i ens fan independents.

Aquest col·lectiu amb base a Amsterdam porta a un nivell artístic el que fa poc només promovien els ecologistes. La reparació no només és bona per al planeta i ens ajuda a estalviar, com és evident, sinó que també és un repte creatiu. Es tracta de l'autoreparació, d'arreglar nosaltres mateixos els objectes que se'ns fan vells o espatllen i de trobar la manera de donar-los una segona vida.

"No estem en contra del reciclatge, però quan reciclem vol dir que primer hem hagut de llençar les coses", diu Moetoesingi Schmidt, part del grup inicial de Platform 21. "La majoria dels productes que llencem encara es poden reparar".

Canviar de mentalitat

El manifest data del març del 2009 i, tot i la coincidència en el temps amb la recessió, "això no va de diners", com diu el punt número 8 ("Repara també en els bons temps!"). "Promovem un canvi de mentalitat", diu Schmidt. La reparació se subestima, opinen, i cal considerar-la una activitat contemporània; si no perdrem saviesa, i més en uns temps en què es parla molt de sostenibilitat i noves idees.

Ensenyen a arreglar -"adorem la cinta adhesiva"- i a la vegada estimulen el públic a usar la imaginació amb l'ajuda d'artistes -com en els tallers de Jan Vormann per reparar murs antics amb peces de Lego.

No només això, sinó que sostenen que la reparació ens uneix als nostres objectes i els fa únics: "Fins i tot les imitacions es converteixen en originals quan les repares".

Una altra plataforma que promou la reparació DIY , el web Ifixit.com, també té un manifest en què deixa clar: "Si no el pots arreglar, un objecte no és teu", perquè la reparació crea vincles entre les persones i els objectes.

Només per a artistes?

Aquestes plataformes van més enllà de simples iniciatives artístiques, ja que també són atacs a l'obsolescència programada. El seu marcat to creatiu, però, les allunya de les iniciatives purament mediambientals als ulls del públic. Albert Torras, un dels responsables del projecte Millor que nou , diu que ells no tenen res a veure amb aquests moviments. "Volem canviar el xip de la gent normal, sense que hagin de ser creatius", sentencia.

Schmidt diu que no els preocupa gaire arribar a grans públics: consideren un triomf el canvi de xip, encara que sigui d'un petit grup. De fet, però, a Amsterdam ja hi ha iniciatives per al futur com un cafè de la reparació i cursos a escoles de disseny. A més, el manifest ha estat descarregat més d'un milió de vegades, i "rebem e-mails de gent des d'Amsterdam fins a l'Índia".

Són petits -de fet, Platform 21 va tancar el gener del 2010 per falta de fons, tot i que segueix fent projectes-, però aquestes rebel·lions contra la tecnologia i la uniformitat estan fent que, localment, ens plantegem tornar al que havíem fet sempre. Darrere una aparença de tendències artístiques s'hi amaga una voluntat de transcendir el consumisme i combatre la mentalitat Ikea.

stats