Publicitat
Publicitat

L'experiment Opera atiarà una polèmica científica que de ben segur serà notable

Una notícia molt sorprenent

Els físics de tot el món es van llevar ahir amb una sorpresa. En el marc de l'experiment anomenat Opera -en un laboratori a les entranyes dels Apenins, a uns 120 km de Roma-, s'han mesurat durant tres anys les propietats d'un feix de neutrinos (unes partícules les propietats del qual no entenem bé del tot encara) provinent del CERN, a Ginebra. Opera va fer públic ahir que, segons les seves observacions, aquestes partícules viatgen a una velocitat més alta que la de la llum.

Les lleis de la relativitat, formulades per Einstein el 1905 -pedra angular de la física i comprovades reiteradament amb multitud d'experiments-, afirmen que és impossible que res viatgi més ràpid que la llum. La violació d'aquesta regla tindria conseqüències molt sorprenents. Podríem viatjar endarrere en el temps, per exemple, tot comportant paradoxes sovint il·lustrades en pel·lícules de ciència-ficció.

La notícia ha estat tan sorprenent que, en anunciar la seva presentació en un seminari, el director general del CERN s'ha vist obligat a afegir unes paraules de cautela.

Malgrat això, l'anàlisi contingut en un manuscrit de 24 pàgines sembla que és impecable. La distància entre el receptor i l'emissor dels neutrinos és de 730.534,61 metres (uns 730 km) i està mesurada amb la increïble precisió de 20 cm. Unes partícules que viatgen a la velocitat de la llum recorren aquesta distància en unes 2,4 mil·lèsimes de segon. Doncs bé, la diferència entre el valor teòric i el valor observat és de 1.048 nanosegons (un nanosegon és la milionèsima part d'una mil·lèsima de segon). Com la llum viatja aproximadament 30 cm en un nanosegon, els neutrinos que arriben als Apenins veuen el camí uns 300 metres més curt del que realment és.

El principal obstacle per acceptar sense més anàlisi aquest resultat és que els neutrinos s'emeten empaquetats i cada neutrí individual té una incertesa temporal en la seva emissió d'uns 10.000 nanosegons; és a dir, deu vegades més que l'anomalia observada. Malgrat això, els científics, amb una anàlisi estadística complexa, creuen poder destriar-ne l'efecte. Aquesta anàlisi és el punt feble de l'estudi i ben segur que atiarà una polèmica científica notable. Al final alguna cosa més haurem après d'una de les partícules més misterioses.

Més continguts de