Cada any, amb l'arribada de la primavera, milers i milers d'ocells migren. I el més sorprenent és que coneixen a la perfecció el camí, fins al punt que, per exemple, les orenetes són capaces de criar al mateix niu cada any. Se sap que s'orienten per les estrelles i pel camp magnètic terrestre. Però com? Un grup d'investigadors austríacs ha trobat el mecanisme del rellotge intern que ho fa possible. A les cèl·lules nervioses dels ocells hi ha dipòsits de ferro que els fa especialment sensibles als camps magnètics terrestres.
Els ocells ja neixen amb un programa migratori innat que "s'entrena" amb l'experiència. Quan neixen aquest programa ja els indica quan han de migrar, en quina direcció i quant de temps han de volar fins arribar al seu destí. L'experiència, però, també és necessària. Els més joves segueixen els veterans i registren les característiques del paisatge i altres aspectes com ara l'olor.
Arribada a Catalunya
Aquests dies estan arribant a les nostres terres milions d'ocells que han estat hivernant a l'Àfrica. Alguns es queden per reproduir-se, però la majoria continuen el viatge cap al centre i el nord d'Europa. Es tracta del desplaçament animal en massa més gran que passa per Catalunya i el portal de divulgació científica a internet Recerca en Acció n'està fent seguiments exhaustius a través de les diverses estacions d'anellament situades a Catalunya, les illes Balears i el nord d'Àfrica.
Enguany, però, la migració de petits ocells sembla que va endarrerida uns deu dies. El sec hivern que s'ha viscut a l'Àfrica podria ser-ne el responsable, explica Oriol Clarabuch, biòleg i ornitòleg de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO). La supervivència d'algunes espècies depèn de les pluges del Sahel, que aquest any han estat escasses.
Uns més puntuals que altres
Entre els que s'esperen als aiguamolls de l'Empordà i no van a l'hora hi ha la cotxa cua-roja. El més puntual ha estat el tallarol de garriga, que va arribar el 18 de març, just el mateix dia que l'any passat i tres dies més tard que l'anterior. També s'han pogut veure espècies poc freqüents, com una cigonya negra que va arribar als aiguamolls de l'Empordà, ànecs mandarins al Pla de Santa Maria o voltors negres a Alinyà i Isona. L'avistament d'espècies, des de les més freqüents fins a les més rares, es pot seguir a través del portal www.ornotho.cat .
