Publicitat
Publicitat

CONTAMINACIÓ AMBIENTAL

Les emissions de CO2 provoquen que les aigües marines siguin cada cop més àcides

Les ostres i els coralls, en perill

A causa de la contaminació, les aigües marines seran molt més àcides a finals de segle, cosa que pot provocar una extinció de mol·luscos i coralls. Ho indica un estudi en què han participat investigadors catalans.

A finals d'aquest segle les ostres podrien arribar a ser un aliment encara més exclusiu perquè escassejaran. Fins i tot els mol·luscos menys cotitzats, com els musclos i les cloïsses, podrien minvar, en quantitat i qualitat. Així ho indiquen les anàlisis sobre els canvis en la química dels oceans realitzades per un equip internacional de científics que avui publica Science . Segons han pogut veure, el volum d'emissions de CO2 per l'activitat humana farà que les aigües marines siguin molt més àcides a finals de segle. En contacte amb l'aigua, el CO2 en modifica la química, és a dir, n'incrementa el pH i fa que disminueixi a la meitat la presència d'alguns elements que aquestes espècies necessiten per desenvolupar la seva closca i, per tant, sobreviure.

Canvis sense precedents

L'estudi internacional, en què han participat científics de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), conclou que al llarg dels últims 300 milions d'anys de la història de la Terra la química oceànica ha sofert profunds canvis, però cap d'ells sembla haver estat tan ràpid, tan global i de tanta magnitud com el que està succeint en l'actualitat. Segons explica Carles Pelejero, investigador de l'ICM-CSIC, "segons els registres fòssils dels sediments dels oceans, només hi ha un precedent, de fa 56 milions d'anys, encara que el procés va ser més lent i va afectar aigües més profundes". El desencadenant de l'increment de l'acidesa de l'aigua marina d'aleshores va ser un fenomen relacionat amb la desestabilització del metà congelat al mar, explica Pelejero. Als marges continentals hi ha grans dipòsits de metà congelat.

A Europa, per exemple, se'n troba a la zona de Noruega. "Es creu que en aquella època es va desfer per un augment del CO2 originat per les erupcions volcàniques".

La mà de l'home

Actualment, però, a diferència de fa milions d'anys, els responsables de l'augment de les emissions de CO2 som els humans. Més del 30% d'aquest contaminant passa directament als oceans, que es tornen progressivament més àcids.

L'acidificació perjudica moltes formes de vida marina. Entre d'altres, interfereix en el desenvolupament de les espècies que construeixen closques o esquelets de carbonat càlcic. És el cas dels mol·luscos.

De fet, a zones on es cultiven ostres, als Estats Units, Canadà i Alaska, ja és un fet constatat que aquests mol·luscos creixen pitjor. "Per això, aquests països estan invertint molt en aquest camp de recerca", indica Pelejero. L'increment del pH també afecta altres elements bàsics de la fràgil cadena tròfica que formen els organismes que habiten l'ecosistema marí, el fitoplàncton i els coralls, que cada cop són més fràgils.

Els boscos de corall viuen en un equilibri entre la seva capacitat de regeneració i l'erosió que pateixen de manera natural a causa dels corrents marins i altres factors, com els animals que hi viuen.

"Si les aigües són cada cop més corrosives, seran més propensos a desfer-se a un ritme més ràpid que la seva capacitat de regeneració", indica Pelejero.

Sediments i aquaris

Per fer l'estudi, els científics han analitzat restes geològiques dels oceans. S'ha vist que en els sediments de fa 56 milions d'anys, quan l'acidificació va ser més alta, no hi ha restes fòssils de closques i coralls, abundants en els registres d'altres èpoques, d'això se'n dedueix que es van extingir.

També han reproduït els escenaris futurs d'acidificació en aquaris amb espècies marines; n'afecta la supervivència, la mida i la reproducció. S'han tingut en compte altres aspectes com la disminució d'oxigen i l'escalfament.

Més continguts de