Publicitat
Publicitat

AGRICULTURA

Una trentena d'agricultors del Llobregat ja adoben amb fems de vaca i de xai

Els pagesos tornen a utilitzar fems naturals per reduir costos

"Volem tornar al sòl la vida que havia tingut durant molts anys, perquè els sòls necessiten vida i és la mateixa vida la que nodreix les plantes, no és l'agricultor". Aquesta és la premissa amb què treballen els membres de l'Associació de Defensa Vegetal d'Horta del Baix Llobregat, que són partidaris de l'ús de fertilitzants naturals, bàsicament els fems de vaca, xai o d'altres animals utilitzats antigament pels pagesos, perquè "des que es van deixar d'aplicar aquestes pràctiques tan ancestrals de fer servir matèria orgànica els sòls s'han cansat i han reduït la productivitat", explica el tècnic agrícola Albert Lacunza.

Per demostrar que l'ús de fems naturals no afecta gens la productivitat i que a més s'aconsegueix un important estalvi econòmic, l'últim any els membres d'aquesta entitat han estudiat acuradament els sòls deltaics de moltes finques agrícoles del Baix Llobregat, "cosa que ens ha permès tenir moltes repeticions i veure l'efecte que es produeix en diversos llocs i no només en un". Per ser encara més exhaustius i precisos s'han centrat en un cultiu: el tomàquet. Fent un seguiment dels 11 mesos que dura la campanya d'aquest cultiu, han analitzat les característiques i fertilitat del sòl i l'aigua que s'utilitza per regar i han estudiat les fulles de la tomaquera en període de creixement i dels fruits ja totalment desenvolupats. Amb tots els paràmetres, "i en funció del nivell productiu que volia assolir el pagès", han pogut elaborar una recepta personalitzada de fertilitzant adaptada a cada explotació agrària en funció de si el cultiu té alguna carència o un excés d'algun nutrient.

Plantes més fortes

I és que "les plantes són com les persones, si tu t'alimentes bé estàs més preparat per combatre virus i malalties del cos i a les plantes els passa exactament el mateix", afegeix el tècnic agrícola. En última instància, però, "ha estat l'agricultor qui ha pres, amb tota llibertat, la decisió de seguir o no les nostres recomanacions". Inicialment van ser vuit les explotacions agràries que van seguir els consells d'aquesta associació. Enguany ja són entre 20 i 25 i es preveu que se n'hi afegeixin més "perquè els pagesos miren molt el que fa el veí i si una cosa funciona ells també l'apliquen".

Despesa econòmica

A més de no perdre ni qualitat ni quantitat de producció, l'ús sostenible dels fertilitzants ha permès reduir considerablement la despesa de producció, ja que alguns pagesos han passat de gastar-se en fertilitzants entre 6.000 i 10.000 euros per hectàrea i cultiu a pagar 1.000 euros. "O fins i tot en alguns casos pràcticament no han gastat res i a nivell econòmic per a ells ha estat un gran resultat", afirma Lacunza.

Més continguts de