Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

L'Estat s'ha gastat 200.000 euros en tres anys per crear una xarxa d'estacions paral·lela a la de Catalunya

Un país, dues meteorologies

L'Agència Estatal de Meteorologia ha inaugurat els últims mesos noves estacions de la seva xarxa, que es trepitja amb la del Servei de Meteorologia de Catalunya. Un nou cas de duplicitat, ara de l'Estat.

No és educació, ni sanitat, ni cultura, ni serveis socials, sinó una aparentment innocent xarxa d'estacions meteorològiques. Però l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) no s'atura en el desplegament d'un servei que fa tres anys se situava en unes xifres discretes -28 estacions a tot Catalunya- i que ara gairebé s'ha triplicat. Amb cinc noves seus automatitzades que s'han activat enguany, l'Estat ja té 71 instal·lacions de control. Paral·lelament, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que només tenia 24 estacions l'any 1995, ja va experimentar un fortíssim desplegament en el període 1995-2000 i compta ara amb 169 estacions que s'han fet molt més habituals al territori català que les de l'Estat.

Aquesta pugna no va ser tema de conversa el 19 d'abril en la reunió que van mantenir el nou director de l'Aemet, Daniel Cano, amb el director de l'SMC, Oriol Puig, en la qual Catalunya va demanar el traspàs de la titularitat de l'estació del turó de l'Home. Però només vuit dies abans l'agència catalana va elaborar un informe, a què ha tingut accés l'ARA, en el qual s'han identificat 13 casos de duplicitats. "En 12 casos ha estat l'Aemet qui l'ha motivada, instal·lant una estació al mateix terme municipal on ja n'existia una de l'SMC", apunta el document.

Tot i que les estacions de l'agència espanyola són una mica més petites que les de l'agència catalana, el Govern calcula en aquest informe que aquests 13 casos identificats com a duplicitats haurien tingut un cost mínim inicial "d'entre 195.000 euros i 208.000". La Generalitat només s'apunta com a responsable de la duplicitat en el cas de Mollerussa, on les dues agències hi van arribar alhora el gener del 2010, però té previst retirar-la i utilitzar la que té a Castellnou de Seana. En la resta de casos (Espolla, Platja d'Aro, Barcelona, Girona, les Avellanes, Sant Pau de Segúries, Horta de Sant Joan, Tàrrega, Caldes de Montbui, Artesa de Segre, Vilassar i Tordera), la xarxa catalana va arribar-hi als anys 90, i l'espanyola, sobretot durant el 2010.

Auge durant el govern de ZP

L'Agència Estatal de Meteorologia, que depèn del ministeri d'Agricultura i que manté una delegació territorial a l'edifici circular que hi ha a tocar de la platja de la Nova Icària de Barcelona, ha desvinculat aquest creixement dels últims anys de qualsevol raó política i el circumscriu a un pla estatal de millora de la territorialitat de la seva xarxa, que es va executar durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La progressió, tot i els dubtes que expressen els treballadors de l'agència espanyola per la política de retallades de Mariano Rajoy, no s'ha aturat i ja hi ha en marxa cinc noves estacions que encara no estan activades per a la consulta pública.

A la direcció de la delegació territorial de Catalunya de l'Aemet no li ha agradat que es faci una lectura política d'aquest desplegament de la xarxa estatal, que es veu compatible i necessària a l'hora de "coordinar" les dades que ofereix el ministeri per a tot Espanya. Les estacions meteorològiques de l'Estat, segons argumenta el delegat territorial a Catalunya, Antonio Conesa, no són un cos estrany al territori català perquè les primeres 20 estacions es van instal·lar als anys 80, "molt abans" que les instal·lacions de l'SMC. Sobre les duplicitats, Conesa apunta que l'agència catalana va posar a Vallirana un radar quan l'Aemet en tenia un a Corbera.

Més continguts de