“Ens van parar perquè érem els únics negres”

Barcelona“Jo, quan vull alguna cosa, no paro fins que ho aconsegueixo. Vaig pensar que si no ho denunciava, li podria passar a més gent”. Amb aquesta declaració d’intencions, la Khadra, que va néixer a Somàlia, deixa clar el seu esperit combatiu contra el racisme. Té només 20 anys, però li sobra força i energia per enfrontar-se al que sigui per condemnar la discriminació que va viure el passat 27 d’abril, quan havia de volar amb Ryanair a Londres, just una setmana després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola. Ja havia passat tots els controls de seguretat quan, a la cua abans d’embarcar, tres hostesses la van aturar, a ella i al seu pare. “Ens van retenir una estona per demanar-nos més documentació, com el DNI, l’adreça on vivíem i la documentació bancària”, recorda, i van al·legar que es tractava d’un “estricte control”. El seu pare s’hi va negar i, finalment, els van deixar passar, però el mal ja estava fet. “Em vaig sentir ridiculitzada. Tothom ens mirava. Ens havien parat perquè érem els únics negres de tota la cua”, diu. Avui, Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, explicarà el seu cas en un acte organitzat per SOS Racisme. El seu, malauradament, no és un cas aïllat.

La indignació va fer actuar la Khadra. Coneixia l’entitat perquè està estudiant un grau d’integració social i, amb el suport de l’organització, va demanar explicacions a la companyia aèria. La resposta encara la va enervar més. “Hem de vigilar i controlar molt més la documentació de visats, documentació falsa i/o passatgers impostors amb documentació original per seguretat”, va justificar la companyia per e-mail. En la resposta a la Khadra, en què demanaven disculpes als passatgers “si van sentir discriminació racial”, Ryanair també diu que els viatgers que volen amb documents falsos “solen tenir un perfil diferent del dels passatgers en qüestió”, en relació a ella i al seu pare. “Es contradiuen: si diuen que no som el perfil que busquen, per què ens separen i ens fan un control especial? Ens van controlar només pel color de la nostra pell”, assegura la jove.

El cas de la Khadra forma part del 59% de discriminacions que es produeixen en l’àmbit de la vida quotidiana, segons l’estudi L’estat del racisme a Catalunya 2016 de SOS Racisme. L’entitat vol denunciar especialment aquestes actituds, per fer-les visibles i evitar que es normalitzin. Per això també van activar-se quan van rebre la denúncia de la H.M.

Prohibit el vel a classe

Quan l’estiu passat va anar a apuntar-se a una escola pública de comerç internacional -prefereix no dir-ne el nom perquè hi segueix estudiant-, la secretària la va advertir. “Em va dir: «Llegeix bé les normes, eh?»”, recorda la H.M. “Em pensava que hi diria allò típic de prohibit fumar, prohibit cridar, però hi deia que és una escola laica on no es pot anar amb el cap tapat, incloent-hi gorres i el vel”, diu. El primer dia de classe, davant més de 100 alumnes, el director del centre va repetir les normes. Algunes companyes seves van fer-li cas i es treien el mocador a l’entrada de l’escola, però la H.M no va voler claudicar. “Era una discriminació”, assegura. Va anar a parlar amb el director per explicar-li els seus arguments i van arribar a un pacte. “La resta de noies musulmanes em preguntaven com m’ho havia fet. I jo els deia: «I què has fet tu per aconseguir-ho?» Si jo callo, tu calles, ella calla i totes callem, mai canviarem res”, explica.

Va posar-se en contacte amb SOS Racisme conscient que la Generalitat empara la diversitat religiosa als centres educatius i va voler arribar fins al final. Aquest curs les coses han canviat. “No portar el cap tapat ara només és una recomanació i totes les noies musulmanes portem el mocador”, relata, i deixa clar que la seva lluita només tenia un objectiu: “Ho vaig fer per les que venien després, perquè no passessin el mateix que jo”.

Però no tothom té la valentia de la Khadra i la H.M. L’estudi de SOS Racisme alerta que tres de cada deu discriminacions no es denuncien, i la majoria no ho fan per por o per desconfiança en el sistema. I encara més si es tracta de denunciar agents de l’autoritat, en què les víctimes temen més encara la impunitat de l’agressor. I això que el racisme policial és la tipologia més nombrosa -24 dels 80 casos que va denunciar SOS Racisme el 2016 impliquen algun agent-. L’entitat anima a seguir l’exemple de la Khadra i la H.M per denunciar i no donar cap marge a les actituds racistes.