Publicitat
Publicitat

ABUSOS SEXUALS

Com parlar amb els fills sobre la pederàstia?

“Només tu pots tocar-te el penis”

Les notícies sobre pederàstia són una oportunitat educativa perquè cap criatura visqui mai un abús sexual, sosté Pilar Polo, coordinadora de formació de la Fundació Vicki Bernadet, que ofereix atenció especialitzada psicoterapèutica a menors i famílies víctimes d’abús sexual infantil. Les pel·lícules, les sèries i els contes són eines que poden ajudar els pares a parlar-ne obertament amb els fills “des que són ben petits”, continua Polo. Per començar a fer-ho, les criatures han de posar nom a totes les parts del seu cos. Les frases que els pares els poden dir són: “El teu cos és teu i tu decideixes què vols fer”, “No totes les carícies t’han d’agradar i, si no és així, tens dret a dir que no i que parin”.

La psicòloga Meritxell Almirall remarca la necessitat de l’educació afectiva i sexual des que les criatures són petites. “Qualsevol moment d’intimitat a casa, com ara a la dutxa o quan s’estan canviant de roba, és bona per parlar del propi cos”. I què se’ls ha de dir? “El teu penis o la teva vulva només te’ls pots tocar tu”, “Si mai algú, petit o gran, vol jugar amb tu tocant-te’ls, pots dir que no vols, i ningú no s’enfadarà ni es posarà trist”, “Si mai vius una situació que no t’agrada, explica-ho a la mare o al pare”, respon Almirall. La psicòloga sosté que les criatures han d’entendre que els únics que poden tocar el seu penis, vulva, cul o pits són ells mateixos i, quan estan malalts, els metges.

No obligar-los a fer petons

Al costat d’aquest “discurs”, com diu Almirall, n’hi ha un altre, a casa, que és el de no forçar una criatura que, per exemple, no vol fer petons o abraçades a algú. “Se’ls ha de respectar i lloar la seva personalitat i capacitat de decidir”. En aquesta línia, la psicòloga alerta sobre comentaris, típics i habituals, que de vegades se’ls diuen quan es neguen a fer un petó o una abraçada a algú: “Si no em fas un petó, ploraré”, “Ja no t’estimaré”, “No et compraré cap joguina”. Les frases són explícitament xantatges. Justament, “molts pederastes comencen amb xantatges d’aquest tipus, lligats al sentiment de culpa que tenen les criatures si no fan el que els pederastes demanen”.

Per continuar, Almirall recomana als pares d’estar alerta als canvis de comportament. “Infants que es tornen de sobte més reservats, més tímids, que no parlen tant... que rebutgen anar de sobte a casa d’un amic o d’un tiet, a una extraescolar”. Quan es donen aquestes situacions, “cal parlar-ne i preguntar-los què els passa i si els podem ajudar”.

L’autoestima també és un concepte important que els pares han de reforçar en els fills. “Sovint els pederastes inicien primer una amistat lloant les qualitats dels nens i fins i tot comprant-los regals”. La criatura no es negarà a practicar conductes sexualitzades que li demana el pederasta perquè tindrà por de perdre la relació que hi ha establert.

La pedagoga Anna Forés es pregunta pel límit entre una situació d’abús i una que sigui senzillament d’expressió d’afecte, “tan i tan necessària per exemple amb les criatures més petites”. La pedagoga s’ho qüestiona, perquè es pot no saber-ne el llindar, i perquè a hores d’ara “hi ha mestres que ja no s’acosten als alumnes, no fos cas que el gest pogués ser malinterpretat”.

Guerra oberta entre els jutges i els Maristes

La direcció dels Maristes Sants-Les Corts i el TSJC no es posen d’acord sobre per què l’any 2011 el cas d’abusos sexuals per part de Joaquín Benítez es va arxivar. Segons va assegurar dijous el TSJC en un escrit, el col·legi va negar-se a informar sobre el presumpte cas de pederàstia l’any 2011, quan els Mossos d’Esquadra van iniciar les investigacions pertinents. Ahir els Maristes van respondre a través d’un comunicat, en què neguen les “acusacions d’encobriment no fonamentades” i defensen que van col·laborar amb tot el que van poder.

Més continguts de