The New York TimesHi ha diferents tipus de moviments involuntaris de la mandíbula, explica Steven Syrop, cap de la secció de desordres maxil·lofacial de l'Hospital Presbiterià de Nova York i del Centre Mèdic de la Universitat de Colúmbia. I encara que semblin el mateix, no ho són. És important distingir entre fer petar les dents (com castanyoles) i fer-les xerricar (fer-les fregar entre elles).
"Habitualment, el petar de dents s'associa als calfreds amb què el cos respon al fred", afirma Syrop. Però les infeccions també poden provocar aquest tipus de reacció. També hi ha el que es coneix com a bruxisme, l'hàbit de serrar les dents contínuament sense que hi hagi cap motiu. Afecta entre un 10% i un 20% de la població i pot provocar mal de cap, a la mandíbula, al coll i a l'oïda. Syrop explica que l'estrès ho agreuja. La causa exacta no es coneix.
I encara hi ha un problema més que cal distingir, la distonia oromandibular. Es tracta d'espasmes musculars involuntaris i constants que afecten la mandíbula, els llavis i la llengua. La causa d'aquest tipus de moviment es pot trobar en diverses condicions mèdiques, entre les quals la reacció a alguns medicaments, com ara el Primperan.
Segons la Fundació per a la Recerca Mèdica en Distonia, als Estats Units la distonia oromandibular és un tipus de distonia, entre 12 més d'existents. Es tracta d'un grup de patologies en què no funcionen bé els mecanismes neurològics que fan que els músculs es relaxin quan no els fem servir. Les contraccions poden fer difícil mastegar i empassar.
No ni hi ha cap medicament que la curi, però n'hi ha una sèrie que permeten tractar-la. Una opció és administrar injeccions de la toxina botulínica, que pal·lien els espasmes perquè debiliten els músculs. També es poden seguir algunes teràpies consistents a exercitar la boca i la mandíbula.
