El Gran Col·lisionador d'Hadrons ( Large Hadron Collider, LHC) del Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN) ha superat totes les expectatives en el seu primer any de funcionament, fins al punt que la comunitat científica ja s'atreveix a posar data per a la troballa del bosó de Higgs, una partícula subatòmica clau per explicar l'origen de l'Univers. "A finals del 2012 tindrem suficients dades per respondre a la pregunta de Shakespeare: ser o no ser", va afirmar ahir el director del CERN, Rolf Heuer, en un acte a Grenoble, on més de 700 físics de tot el món s'han reunit aquests dies en el marc de la Conferència d'Eurofísics sobre Física de Gran Energia. De moment, però, l'accelerador de partícules no ha permès desxifrar un enigma clau per entendre d'on venim.
Així com Hamlet, el bosó de Higgs és una partícula que, ara per ara, només existeix als llibres. Teòricament, és capaç d'atorgar massa a altres partícules elementals, així com a si mateixa, una qualitat única que li ha valgut el sobrenom de la partícula divina. Aquest bosó és el pilar sobre el qual es construeix el Model Estàndard, la teoria que descriu les interaccions entre les partícules elementals que componen la matèria. El problema és que aquest bosó només existeix en la teoria elaborada per Peter Higgs l'any 1964, però en els últims cinquanta anys de treballs científics ningú no ha estat capaç d'observar-la. "Ho sabem tot del bosó de Higgs, excepte si existeix", va destacar ahir Heuer en la presentació de resultats del primer any de funcionament de l'LHC. Segons el director del CERN, si se'n confirma l'existència serà un "descobriment que revolucionarà tot el coneixement científic". Si al final resulta que no existeix, es tractarà d'un descobriment igual de revolucionari perquè farà replantejar "el Model Estàndard tal com el coneixem avui en dia", va insistir Heuer.
Trobar aquesta partícula misteriosa i poderosa és un dels principals objectius de l'LHC, un immens cercle de 27 quilòmetres de longitud que discorre pel subsòl entre Suïssa i França, a pocs quilòmetres de Ginebra. Dins dels túnels d'aquest monumental aparell s'acceleren feixos d'hadrons -partícules subatòmiques- a velocitats properes a la de la llum i en condicions de densitat d'energia molt ele-vades, similars a les que existien al principi de l'Univers. D'aquesta manera es produeixen petits Big Bangs que serveixen per observar quin és el comportament de les partícules en els primers moments de les col·lisions.
Els reptes pendents
La comunitat científica frisa per trobar el bosó de Higgs, però sap seguir com ningú la dita popular que diu que la paciència és la mare de la ciència. "Aquest LHC està dissenyat per treballar-hi durant 20 anys; no es poden tenir resultats en un any tan ràpidament, cal paciència", va subratllar ahir el director del CERN. Malgrat el factor temporal, Heuer va destacar que l'accelerador de partícules, que va començar amb mal peu amb una gran avaria quan es va inaugurar el 2008, ha funcionat a molt bon ritme durant el darrer any, superant les expectatives inicials. Només en els tres darrers mesos s'han produït més de 70 milions de milions de col·lisions, assolint l'objectiu fixat per tot l'exercici 2011.
L'accelerador del CERN no només serveix per cercar el bosó de Higgs, sinó també per donar resposta a grans interrogants de la física, com l'antimatèria. Durant la creació de l'Univers existien el mateix nombre de partícules de matèria que d'antimatèria -partícula bessona, però amb càrrega negativa-, que s'aniquilaven entre si, generant energia i noves partícules que tornaven a col·lisionar. Per alguna raó que la ciència encara no és capaç d'explicar, la simetria entre les partícules i les antipartícules es va trencar i d'aquest combat subatòmic en va sortir guanyadora la matèria.
L'experiment LHCb, un dels més importants que té entre mans el CERN, treballa en l'anàlisi de la interacció de les partícules de matèria i d'antimatèria -creades en un laboratori- a grans velocitats i en temperatures molt elevades, que són superiors a les que es poden registrar al nucli del Sol. L'objectiu que persegueixen els científics que hi treballen és descobrir per què es va produir aquest desequilibri de forces que va provocar la confecció de l'Univers en què vivim actualment.
