La pederàstia topa amb Francesc
El cas de Granada marca un punt d’inflexió per al Papa, que ha creat una comissió de tutela de menors
Madrid“Amb els nens no s’hi juga”. Així de rotund es va expressar, fa uns mesos, el papa Francesc, després d’una emotiva trobada amb víctimes d’abusos sexuals de sacerdots quan eren menors. Una política, la de tolerància zero, que va arrencar amb Benet XVI -després d’anys de silenci i pactes privats-, però que ha agafat força en els últims mesos. El cas del Daniel-nom fictici-, víctima d’abusos sexuals a Granada, marca un abans i un després en el paper de l’Església davant aquest mal perquè el Papa s’hi ha implicat personalment. I suposa un desafiament per a l’Església espanyola, que es juga bona part del seu tocat prestigi en aquest tràngol.
El 10 d’agost Francesc va agafar el telèfon i va trucar personalment al Daniel per demanar-li perdó pel dany causat per alguns sacerdots de Granada -una desena, entre imputats i investigats, així com un parell de laics-, coneguts com el clan dels Romanones, i per comprometre’s que el pes de la llei cauria sobre els culpables. Una postura radicalment nova, ja que per primera vegada era el líder de l’Església catòlica qui capitanejava directament la denúncia davant d’aquests delictes, no només pecats.
El prestigi de l’Església, en joc
No obstant això, la postura de l’Església espanyola continua sent, si més no, una mica més tèbia que la del Papa. Els bisbes espanyols, que van assegurar que havien conegut els fets a través de la premsa, van condemnar amb duresa els abusos, alhora que avalaven, almenys en públic, la reacció de l’arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez -un polèmic prelat a qui les víctimes acusen de no haver actuat amb prou diligència-. El secret de sumari, que conclourà ben aviat, aclarirà totes les ombres que pengen tant sobre els investigats com sobre el paper de l’arquebisbe.
Mentrestant, i per voluntat expressa del Papa, la Congregació per a la Doctrina de la Fe enllesteix una recerca que compta -aquesta vegada sí- amb el suport de la Conferència Episcopal. I és que els bisbes espanyols han pres consciència que, si aquest cas es tanca en fals, “qui quedarà en evidència serà el Sant Pare, que s’hi ha implicat personalment”, segons afirma un bisbe espanyol coneixedor de les accions. La futura visita de Francesc a Espanya depèn, entre altres factors, de la resolució del conflicte de Granada.
Sigui com sigui, resulta evident que Bergoglio ha decidit no fer marxa enrere en la denúncia eficaç, i en la prevenció, dels casos de pederàstia a l’interior de l’Església. Així, al costat de la seva implicació personal, el Papa ha endurit les condemnes eclesiàstiques per als sacerdots implicats en aquests casos, al mateix temps que ha implantat l’obligació de col·laborar amb la justícia civil a tots els nivells.
Aquesta mateixa setmana, Francesc ha designat nous integrants de la Comissió per a la Tutela dels Menors, un organisme d’alt nivell que treballa en la lluita contra als abusos sexuals i que està compost per 17 especialistes. Establerta inicialment al març amb el nomenament de vuit membres, el grup n’ha afegit nou més de diverses nacionalitats, “per tenir una àmplia representació de diverses cultures”, segons el Vaticà. Són vuit dones i nou homes.
La comissió, presidida pel cardenal Sean O’Malley i coordinada pel jesuïta Robert Oliver, compta amb dues víctimes d’abusos: la irlandesa Marie Collins, que va col·laborar en el desenvolupament de les polítiques de protecció a la infància de l’Església catòlica al seu país, incloses en el document Els nostres nens, la nostra Església, i l’anglès Peter Saunders, de qui tres sacerdots van abusar sexualment. Ell va crear l’Associació Nacional de Persones Abusades en la Infància per ajudar els supervivents.
L’objectiu d’aquesta comissió és impulsar activitats i programes encaminats a prevenir els abusos sexuals contra els menors dins l’Església catòlica al món. La pròxima reunió tindrà lloc del 6 al 8 de febrer, moment en què, com està previst, el cas del Daniel serà molt més clar, així com les actuacions que hagin d’assumir els responsables eclesiàstics implicats, renúncia d’arquebisbe inclosa.
