Publicitat
Publicitat

La pedrera Boulbon s'obre amb un suïcida indecís

El sol acabava de desaparèixer per l'oest, però el públic girava l'esquena a la postal per pujar fins a la pedrera de Boulbon, que es revelava com un decorat encara més espectacular. Aquest any el festival d'Avinyó ha tornat a l'espai emblemàtic que va descobrir Peter Brook el 1985 per a les nou hores de Mahabharata i li va dedicar la primera nit, dimecres, a l'espera de la inauguració d'ahir de la Cour d'Honneur amb Enfant de Boris Charmatz.

Le suicidé (1928), del rus Nicolai Erdman, dirigit per Patrick Pineau, que també interpreta el suicida del títol acompanyat d'una tropa de 17 actors esplèndids, comença com un vodevil i acaba sent una farsa política delirant, una crítica jocosa al totalitarisme -va ser prohibida a la URSS fins al final- feta a través d'un home sense ofici ni benefici que vol suïcidar-se però no sap per quin ideal: l'amor, la religió, l'art, la intel·ligència russa? Un bàlsam que el públic va agrair, després de les tres hores de discurs de Jan Karski .

Els directors del certamen ja havien avisat que aquest any la idea d'infantesa seria protagonista. I els exemples se suceeixen. Ahir Cyril Teste i el col·lectiu interdisciplinari MxM van estrenar Sun , un bonic poema visual (amb un joc sorprenent amb l'escenografia i les projeccions) sobre l'amor de dos nens que emprenen un viatge de maduresa.

Més continguts de