Publicitat
Publicitat

El Palazzo Fortuny de Venècia presenta l'exposició 'TRA', un viatge estètic i antropològic entre Orient i Occident amb més de tres-centes obres de cent vint artistes

Un pelegrinatge per l'art global

Les estrelles que aquests dies assistiran a la Mostra de Venècia segur que intentaran escapar dels flaixos dels fotògrafs visitant alguna de les exposicions que es poden veure arreu de la ciutat. O bé només els donaran glamur o potser sortiran dels museus havent fet una cura d'humilitat: la seva glòria és efímera; la de la història de l'art, no.

Coincidint amb l'obertura de la Biennal de Venècia, els primers dies de juny, al Palazzo Fortuny va obrir les portes l'exposició TRA: Edge of becoming [TRA: A punt d'esdevenir-se]. La mostra es va apoderar de la residència de Marià Fortuny i Madrazo com una ventada: el taller del fill de l'autor de La batalla de Tetuan va obrir les portes al públic per primera vegada. Set finestres gòtiques que estaven tancades des del segle XVIII van tornar a deixar a entrar la llum als amplis salons. I fins i tot algunes dependències que feia dècades que estaven clausurades van ser habilitades per instal·lar-hi obres d'art.

El Palazzo Fortuny acull la gran exposició, però no l'han maquillat per acollir-la. Els rastres de les diferents èpoques de l'edifici i de l'activitat del mateix Fortuny i Madrazo gairebé es converteixen en una obra més de la mostra.

La primera peça que els visitants veuen en entrar a TRA fa honor a la història del palau. És L'objecte invisible, d'Alberto Giacometti, una de les escultures cabdals del segle XX. Com diu el mateix títol, aquesta figura que recorda a un ídol africà sosté entre les mans, o intenta atrapar, alguna cosa que s'escapa a la vista dels visitants. Aquest buit o aquest alè esmunyedís també resumeixen la tesi de l'exposició. TRA proposa un viatge espiritual a través de la història i de les civilitzacions. S'hi poden veure des de torsos de Buda antics i màscares africanes fins a obres que han sigut realitzades per a l'exposició. Entre els cent vint artistes seleccionats hi trobem noms tan cèlebres com Auguste Rodin, Lucio Fontana, Miquel Barceló, Fernand Léger, Anish Kapoor i Antoni Tàpies. La ciutat de Venècia, que històricament ha sigut un llindar entre Orient i Occident, i la figura de Fortuny i Madrazo, que com el seu pare també va estar influenciat per l'art oriental, fan de mestres de cerimònies.

En entrar a l'exposició el visitant té la sensació d'haver penetrat dins la casa d'un savi o d'un boig que no sap viure sense estar envoltat d'obres d'art. Els treballs seleccionats són una crida a la reflexió i també a l'acció. Evoquen la purificació i la idea de canvi, de creuar fronteres, d'anar més enllà i de viure noves experiències a través de les obres. Com les diferents lectures que se li poden donar a una obra d'art, el mateix títol de l'exposició té nombrosos significats. A més de ser l'acrònim d'art, tra , en italià, vol dir entre , enmig de i també fa referència a anar més enllà o a anar per endavant de . Aquesta síl·laba és també el sufix de tres paraules claus de la mística oriental com són mantra , tantra i sutra . TRA és un reflex d'una visió unitària de la humanitat, en la qual conflueixen, com ja succeeix actualment en aquests camps, art, ciència i filosofia.

Un viatge estètic i antropològic

Com els monjos budistes, que buscaven la il·luminació a través del seu estil de vida i no mitjançant la religió, TRA defuig els dogmes per centrar-se en l'experiència artística dels visitants. Les relacions i intercanvis entre Orient i Occident que l'exposició posa en relleu tampoc tenen un vessant polític. Segons Rosa Martínez, membre de l'equip internacional de comissaris que l'ha concebut, l'exposició està pensada "com un pelegrinatge, com un viatge estètic i antropològic al llarg del qual s'interconnecten creacions artístiques de diferents èpoques i cultures que difuminen les fronteres que hi ha entre elles". Els comissaris -entre els quals també hi ha la directora del Museu Fortuny, Daniela Ferretti; el filòsof Francesco Poli, i Alex Vervoordt, president de la fundació que ha impulsat la mostra- conviden l'espectador "a realitzar una travessia personal per múltiples formes de bellesa i a posar en funcionament el seu bagatge interpretatiu", afirma Martínez, abans d'assenyalar que si l'espectador surt de la mostra amb un desig de transformació a un altre nivell més enllà de l'artístic, això es deurà a la comunió poètica que hagi tingut amb les obres.

Llindars, portes, arcades... El viatge que proposa aquesta exposició és, doncs, tan físic com metafòric, i explora la noció de transformació des de nombrosos punts de vista. Les escenografies de Fortuny, que s'exposen per primera vegada, remeten al canvi que es pot tenir en la percepció d'un espai i com ens relacionem amb els llocs pels quals ens movem. El poder curatiu de l'art, les relacions entre els pares i els fills i les mares i les filles, la visió de fenòmens naturals com els llampecs o l'arc de Sant Martí com a vincles entre l'humà i el diví o el trànsit de la mort són algunes altres estacions d'aquesta travessia espiritual tan íntima com universal.

Tàpies, l'art i la col·lecció

A més d'una obra d'Antoni Tàpies, una pintura de grans dimensions titulada Darrera dimensió (2001), TRA també inclou diverses obres de la seva col·lecció particular. "Les hauríem volgut pràcticament totes", comenta Rosa Martínez, perquè "l'esperit que les anima és el mateix que batega a TRA : una visió transversal que genera unes emocions i formes de coneixement úniques. També subratlla el paral·lelisme entre com Antoni Tàpies disposa les obres d'art en el seu àmbit quotidià i com els comissaris les han distribuït al Palazzo Fortuny. Aquesta convivència amb l'art parla, segons Martínez, "del poder de l'art per sanar el món embogit en què vivim". "La bellesa és un bé necessari i educar el gust, una tasca política", conclou.

Més continguts de