Publicitat
Publicitat

La pell també pateix 'jet lag'

Quan viatgem a llocs llunyans ens costa agafar el son. Es desajusten els horaris en què tenim gana i fins i tot podem patir altres trastorns. Però n'hi ha un que no es té en compte: les cèl·lules de la pell també pateixen jet lag, de tal manera que si es troben exposades al sol a hores diferents de les habituals són més sensibles a la radiació solar. Com a conseqüència, es poden patir més cremades i malmetre l'ADN de la cèl·lula.

Aquesta conclusió es desprèn d'un estudi amb ratolins que han fet científics del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG), que revela l'important paper del ritme circadiari en la capacitat regenerativa de la pell i que avui publica Nature. Han descrit el rellotge que controla les cèl·lules mare de la pell, encarregades del reemplaçament cel·lular dels teixits. El seu funcionament correcte és imprescindible per mantenir la pell sana i perquè es protegeixi dels agents nocius als quals està exposada al llarg del dia, com la llum ultraviolada i patògens com bacteris o virus.

Aquest rellotge està programat perquè durant les hores que fa més sol les cèl·lules siguin capaces de posar en marxa mecanismes per protegir-se de les radiacions nocives que poden provocar un càncer de pell. "Entre les vuit del matí i les tres de la tarda, aproximadament, les cèl·lules produeixen una sèrie de proteïnes dedicades a reparar immediatament els danys que pugui patir el seu ADN", explica Salvador Aznar-Benitah, coordinador de l'estudi.

De la mateixa manera, cap al tard, el rellotge de la cèl·lula marca l'hora perquè es posi en marxa tot el sistema que permet que es divideixin per crear noves cèl·lules sanes i substituir les malmeses. "No és casual, la divisió cel·lular es dóna en el moment en què la pell està menys exposada als agents que li poden fer mal, sap que si es dividís quan hi ha més llum seria més vulnerable a patir mutacions en el seu ADN", explica Aznar-Benitah. Aquests mecanismes els controlen dos gens, el Bmal1 i el Period 1/2.

Quan tot plegat no funciona alhora es produeixen alteracions genètiques i la pell pot perdre capacitat regenerativa. Per tant, s'acusa més l'envelliment i augmenta la predisposició a desenvolupar tumors i a patir infeccions cutànies.

Si aquest desajustament entre el funcionament de la cèl·lula i el que passa al seu entorn es produeix molt sovint, com pot passar en persones que viatgen constantment entre un continent i un altre o en treballadors que van canviant d'entorns, la pell pot acabar ressentint-se'n. Els danys en l'ADN es poden traduir en més cremades si es pren el sol, en un envelliment més accelerat o fins i tot l'acumulació de danys pot acabar generant un tipus de tumor de pell, el carcinoma escamós.

El rellotge es posa a l'hora

El nostre organisme està governat per un rellotge central que té com a eix central la glàndula pineal. Ara bé, cada teixit, cada òrgan, cada cèl·lula té els seus propis engranatges, com ara aquests dos gens de les cèl·lules de la pell que els científics del CRG han trobat. I tots es posen a l'hora en relació a l'entorn en què estan. Si es viatja es triga entre tres i quatre dies a sincronitzar-se.

Per posar-se a l'hora, el principal regulador per a tots els minirellotges són les cèl·lules que hi ha a l'ull, a la retina, segons han descrit aquest mateix any investigadors de la Universitat John Hopkins, dels Estats Units.També podrien contribuir al seu ajustament altres inputs, com ara la temperatura, segons indica un estudi recent la Universitat de Londres.

Els últims anys la recerca en aquest camp s'ha intensificat, ja que pot contribuir a millorar molts tractaments. "En els malalts de càncer, depenent de l'hora del dia en què s'administri el tractament el metabolisme està més o menys preparat i hi pot haver diferències en l'efectivitat entre un 20% i un 30%", explica Aznar-Benitah. I no és l'única malaltia en què els ritmes influeixen. Als pacients hipertensos els medicaments també els fa més o menys efecte segons l'hora en què els prenen. Fins i tot, un estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) indica que pot influir en els trasplantaments. En concret, indica que si el donant és una persona amb els ritmes circadiaris alterats, les probabilitats que l'operació no funcioni són més altes.

Amb l'edat, el rellotge biològic envelleix i es pateixen desajustaments. Els científics busquen com frenar els danys a l'ADN que hi estan relacionats, conclou Aznar-Benitah.

Més continguts de