Publicitat
Publicitat

"En un món perfecte, les bicicletes no haurien d'anar per la vorera"

Fa més de 30 desplaçaments cada dia en bicicleta i, en èpoques de molta feina, pot acostar-se als 100 quilòmetres diaris. La bici és alhora la seva eina de treball i la seva passió. Martí Serra té 25 anys i treballa de missatger a la cooperativa Trèvol des de fa més de quatre anys. Coneix de dalt a baix els punts forts i els febles de la ciutat per on pot circular amb rapidesa i seguretat sobre dues rodes. Reconeix que els vianants s'enfaden quan puja a la vorera, cosa que, segons explica, passa molt poques vegades, sobretot per agafar algun tram en contra direcció i salvar una volta molt més llarga o per fugir de moments de col·lapse. "S'ha creat aquest ambient de rebuig i en alguns casos els vianants t'increpen encara que els passis a més de tres metres de distància", lamenta. Però ell ho pateix poc.

Té més problemes, en canvi, amb altres ciclistes, tant a la calçada com al carril bici, perquè "en molts casos no senyalitzen els girs". També critica el comportament compulsiu de tocar el timbre quan se circula per carrers de convivència amb vianants per demanar-los que s'apartin de pressa.

Més ciclistes novells

A més, remarca que amb el boom del Bicing "hi ha moltes més aglomeracions de ciclistes" i que també ha crescut el nombre de persones que trien la bici com a mitjà de transport urbà però que encara no la dominen al 100%. El Martí té clar que, "en un món perfecte, les bicicletes no haurien d'anar per la vorera". Però veu amb la mateixa claredat que Barcelona no és, ni de bon tros, un món perfecte, i veu "fatal" que l'Ajuntament tiri pel dret amb la prohibició sense haver pres mesures per facilitar la vida a les bicis.

El principal problema que assenyala és el de no tenir una xarxa sencera de carrils bici per poder arribar a qualsevol punt de la ciutat sense necessitat de circular entre els cotxes o pujar a les voreres i, sobretot, el fet que molts vehicles ocupin "impunement" l'espai reservat per a les bicicletes. "Vas pel carril bici i has d'anar esquivant taxis, furgonetes, ambulàncies...", lamenta. Les marques de cautxú aporten, segons aquest ciclista, " seguretat, però no eviten al 100% aquestes invasions". Tampoc comparteix el disseny de carrils sobre la vorera, perquè en molts casos "els vianants ni se n'adonen i es troben caminant-hi". I encara una última crítica: en quatre anys li han robat dues bicis. I això que no els treu l'ull de sobre.

Més continguts de