Publicitat
Publicitat

De la vintena de llibres de viatge que Josep Maria Espinàs ha signat, sorprèn que no n'hi hagi cap que retrati una de les principals ofertes alter-turístiques dels Països Catalans: els camins de ronda

A peu pels camins de ronda

Els camins de ronda són una sèrie d'itineraris que s'estenen per tot el territori vorejant sobretot la costa i aprofitant els senders de gran recorregut, com el GR-92, que va de Portbou a Llorca. Antigament utilitzats per guardacostes i contrabandistes, avui la xarxa de camins se segueix beneficiant de la zona marítimoterrestre de servitud de pas i de trànsit que protegeix la llei de costes, i cada vegada són més els municipis que ultimen nous projectes de reforma i adequació, com el que s'ha seguit al Perelló (Baix Ebre), des de la punta Cap-roig fins a la platja dels Bufadors, o a Palafrugell (Baix Empordà), des de Tamariu fins a la cala Pedrosa.

Els experts assenyalen que generalment són camins mig fets o directament abandonats, profundament desconeguts per la majoria de visitants i pels nous propietaris, fet que provoca no pocs enfrontaments legals. Dos exemples crítics d'oest a est: a Palafrugell, a l'Aigua-xellida àmpliament esmentada en l'obra de Josep Pla, les esllavissades i les finques privades han impedit un recorregut seguit pels senderistes, i a Mallorca, a son Servera, a la costa dels Pins, l'Audiència Nacional va haver d'intervenir a favor del bé públic en el polèmic cas de la piscina del periodista Pedro J. Ramírez.

Els camins de ronda tenen els seus clàssics: si només se n'ha resseguit un, probablement és el que va de Calella a Llafranc, mitja horeta de recorregut ben senyalitzat que es pot fer tot l'any i que té una pujada afegida fins al far de Sant Sebastià, ja marcada com a Gran Recorregut. Tot plegat: dos quilòmetres. Ara les entitats que promouen des de fa més de 25 anys la declaració dels camins de ronda com a Patrimoni de la Humanitat s'han entossudit a aconseguir que s'executi la continuació del trajecte des del far fins a la cala Pedrosa.

Però de rutes alternatives fàcils n'hi ha moltes, tenint en compte que tota la Costa Brava té més de vint ajuntaments implicats en la millora dels camins. Són les que enllacen S'Agaró i Platja d'Aro (5 km en una hora), Platja d'Aro i Sant Antoni (5 km en 1 h 30 min) i Sant Antoni de Calonge amb Calella (9 km en 2 h 30 min). Més cap al sud es pot optar pel passeig que va des de la platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, fins a S'Agaró, i més al nord, en una hora es pot cobrir el tram que hi ha entre la platja de Pals i la platja de sa Riera, a Begur, amb el valor afegit que el pas inicial per darrere de les dunes permet des de fa cinc anys comprovar el nou estat de la zona sense la històrica presència de les antenes de l'anticomunista Radio Liberty.

Pedigrí a tot arreu

La Costa Brava s'emporta la palma d'or dels camins de ronda, però des de Tarragona fins a l'Ebre hi ha exemples amb pedigrí, com el de Salou i el que enllaça l'Ametlla de Mar i l'Ampolla com a grans representants. Al País Valencià la xarxa es vincula fins i tot a construccions medievals, com a Peníscola i a València ciutat. A les Illes la xarxa és extensíssima per la quantitat de quilòmetres també a l'interior, i a la Catalunya Nord possiblement és on la xarxa de camins pateix més, encara que es manté viva.

El risc i la bellesa, des de Cotlliure fins a Argelers. A.B.

Al passeig marítim de Cotlliure hi ha dos marcs de l'artista Marc-André Figueres que permeten retratar la badia del municipi que va immortalitzar Henri Matisse com si fos l'altre cantó del mirall del Cadaqués de Dalí. El turisme és familiar i intern però dens, i els autòctons s'escapen a fer el vol pel camí de ronda que va cap a Portvendres o cap a Argelers de la Marenda mentre els sud-catalans visitem la tomba de Machado. Abans del 1997 els més espavilats arribaven a Cotlliure i, en veure les platges plenes, feien una excursió de no menys d'un quilòmetre fins a l'ampla platja d'Argelers, on encara hi ha animetes republicanes dels camps de concentració que vigilaven els senegalesos. Però ara, com a conseqüència de l'erosió i la falta de manteniment, i sobretot d'un parell de morts per ofegament, el camí de ronda està barrat i semidestruït. Una tanca de ferro evita passar-hi i un rètol diu "sendera molt perillosa", però s'hi pot passar pel costat. "L'Ajuntament el va tancar perquè els incidents eren responsabilitat de l'alcalde", expliquen els socorristes. Ara bé, el caminant no arribarà ni a 200 metres que trobarà un entrant del mar que fa inabastable l'altra banda. En sentit Portvendres, no hi ha més sort. Els seguidors dels camins de ronda a la Catalunya Nord tampoc no tenen gaire sort des de Cervera de la Marenda fins a Banyuls, on la costa és costeruda. A la platja de Perafita, però, s'hi ha instal·lat una sendera submarina (!) de 250 metres, amb cartells sota l'aigua i cinc balises amb estacions de ràdio per fer una visita guiada.

Natura i història al catàleg turístic de Salou. Dani Revenga

La cala Morisca és un petit racó de gran bellesa del cap de Sant Jordi de Salou. Un d'aquells indrets exclusius, quasi secrets, del qual només uns privilegiats gaudien. Era inaccessible des de terra fins que el nou camí de ronda l'ha deixat a l'abast del passejant. És un exemple del patrimoni desconegut d'aquesta megalòpoli turística, en què el paisatge s'associa a carrers farcits de bars musicals i botigues de souvenirs. El camí de ronda de Salou voreja el mar al llarg d'1,6 quilòmetres, entre la zona de Replanells i la cala Llenguadets. Per al 2013 hi ha prevista una segona fase de 4 quilòmetres més, que l'estendrà fins a la cala Crans i el Racó de Vila-seca.

El projecte volia complementar l'oferta de sol i platja fent accessibles diversos espais litorals de gran valor mediambiental, però també constituir-se en barrera ecològica. Al camí hi ha una rica combinació de vegetació autòctona, amb pins mediterranis, margallons i Silene ramosissima -una espècie protegida que a Catalunya només es pot trobar al cap de Salou- i òbviament una successió de roquers, penya-segats i cales de sorra que contrasten amb el tram urbà del litoral. El traçat del camí de ronda també ens permet fer un recorregut per la història: el cap de Salou és el port natural històric del litoral tarragoní, des d'on va salpar Jaume I per conquerir Mallorca. Els seus racons i cales van ser amagatalls dels pirates. També queda a l'abast el far de Salou, el referent històric més important durant molts segles per als navegants.

Camins reoberts a les Illes, d'Artà al de Cavalls. Enric Borràs

El camí de ronda de més anomenada de les illes Balears és el Camí de Cavalls de Menorca. Voreja tota l'illa i, des de l'estiu passat, està completament senyalitzat. Segons el coordinador del Grup d'Ornitologia Balear (GOB) de Menorca, Tòfol Mascaró, se sap que el Camí de Cavalls ja es feia servir a l'Edat Mitjana. Fa uns anys alguns trams havien quedat en desús i els propietaris de les finques n'havien barrat el pas. Va ser un moviment ciutadà el que va fer pressió per recuperar-lo i el Consell de Menorca en va expropiar alguns trams i en va canviar d'altres. Mascaró recomana fer-lo a la primavera o a la tardor.

El president del Grup Excursionista de Mallorca, Carles Kellner, recomana alguns camins de ronda, com el que va de cala Torta, a Artà, fins a les platges de s'Arenalet des Verger i sa Font Salada. A s'Arenalet hi ha un refugi del govern on es pot passar la nit. També recomana el camí que va de cala Deià a la urbanització Vents de Vall, passant pel llogaret de Llucalcari, a la costa de la serra de Tramuntana. Una altra opció és anar fins a les platges del Carbó o el Caragol des de la Colònia de Sant Jordi, al sud. Però s'ha de fer per la platja mateix: darrere la sorra hi ha Sa Vall, una gran finca tancada propietat de la família March.

A Mallorca hi ha problemes en camins d'accés a les platges, més que no de ronda, com reconeix Macià Blázquez, del GOB. El conflicte més viu és el del camí de Ternelles, que du a la platja del Castell. Hi ha una coordinadora que lluita per obrir els camins i ja ha aconseguit algunes victòries.

Més continguts de