THE NEW YORK TIMESUn grup d'investigadors del Museu de la Ciència de Londres estan a punt d'embrancar-se en un projecte multimilionari de deu anys per construir un ordinador que només tindrà una diminuta fracció de la capacitat de processament dels actuals. No s'utilitzarà el silici, sinó engranatges metàl·lics i una versió primitiva de les antigues targetes perforades. El que s'espera aconseguir amb aquesta màquina és respondre a una pregunta que des de fa dècades tortura els historiadors: ¿va ser un excèntric matemàtic anomenat Charles Babbage qui va concebre el primer ordinador programable la dècada del 1830, cent anys abans que Alan Turing proposés aquesta mateixa idea?
La màquina analítica de Babbage només existeix sobre paper. És un gegant mecànic de la mida d'una habitació que el seu inventor va dissenyar però no va arribar a construir mai. Els problemes que planteja construir-lo són enormes. La màquina analítica es va quedar en procés d'elaboració i Babbage depurava contínuament les seves idees. Per tant, "no hi ha un únic joc de plànols per dissenyar una única màquina", explica Tim Robinson, professor del Computer History Museum de Mountain View, a Califòrnia. "Anava canviant contínuament". Els investigadors esperen resoldre el problema externalitzant massivament l'anàlisi dels plànols, que es publicaran a internet l'any que ve per convidar el públic a participar-hi.
El primer?
El projecte és important, en part, perquè hi ha hagut un encès debat sobre si Babbage hauria estat capaç de construir la màquina que va dissenyar si hagués disposat de prou temps i recursos. Babbage, que va viure del 1791 al 1871, és merescudament conegut com a pare de la informàtica. Tanmateix, va ser una col·lega seva, Augusta Ada King, comtessa de Lovelace i filla de Lord Byron, qui es va adonar que els seus invents eren alguna cosa més que eines per tabular automàticament logaritmes i funcions trigonomètriques. Lovelace va reconèixer que la màquina analítica podria tenir altres usos més generalitzats, com fer música i manipular símbols. I 113 anys abans que John McCarthy encunyés el terme intel·ligència artificial es va plantejar -i després va rebutjar- la idea que els ordinadors poguessin donar mostres de creativitat o fins i tot de pensament. Mentre que la intenció de Babbage era automatitzar les dades per a usos militars i afins, Lovelace va escriure un extens comentari sobre el disseny de la màquina molt influent. Ella és considerada com la primera programadora perquè va elaborar un programa per a la màquina.
L' obra de Babbage es va veure relegada a l'oblit fins que, un segle més tard, Turing la va recrear conceptualment. El 1936 va escriure On computable numbers, on va reformular i avançar idees ja plantejades el 1931 per Kurt Gödel: proposava l'existència de les anomenades màquines de Turing -un dispositiu abstracte pensat per ajudar a explorar els límits del que es podia calcular- i demostrava que aquests dispositius podrien fer qualsevol càlcul si es representava com a algoritme.
De fet, una aura de misteri envolta la qüestió del moment en què Turing va conèixer realment els plànols de Babbage. "Els pioners del càlcul electrònic van reinventar-ne els principis fonamentals amb un gran desconeixement de l'obra de Babbage", afirma Swade, anterior conservador del museu. Ara bé, el 1950, però, és evident que Turing havia entrat en contacte amb l'obra de Lovelace. En l'assaig Computing machinery and intelligence, dóna una resposta a l'objecció de la científica a la idea que les màquines poguessin pensar. El biògraf de Turing, Andrew Hodges, diu que el 1945 la màquina analítica començava a ser coneguda. "Es diu que el nom de Babbage va sorgir després de l'èxit de la Colossus el 1944", diu Hodges, en referència a les màquines creades a Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial per desxifrar els codis alemanys.
