Policies amb dret a fons d'armari

BarcelonaEl departament d'Interior del Govern va adjudicar aquest estiu un contracte de 677.000 euros amb un concepte que pot semblar estrany: "Subministrament de vestuari de paisà per a la Policia de la Generalitat". Pot semblar una xifra alta. Però no, els Mossos d'Esquadra no han planificat una infiltració en massa en l'alta societat i no necessiten peces d'alta costura. O com a mínim aquests diners no són per a això.

Una altra pista: aquest setembre la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar una bateria de sentències en què reconeixia el dret de mitja dotzena de policies nacionals espanyols a cobrar una "indemnització" per no dur uniforme quan feien la seva feina. Cobren per estalviar-se de portar l'uniforme? Doncs sí.

Els policies, per norma general, quan treballen han de dur un uniforme molt concret, amb unes característiques ben definides depenent de cada cos. No se'l compren en centres comercials ni se'l fan a casa, els el dóna l'administració que correspongui. Però hi ha agents que, a causa de les seves funcions, no convé que vesteixin uniforme. Poden ser policies infiltrats –els coneguts popularment com a 'secretes'–, investigadors, agents amb funcions de relació amb la comunitat, etc. Aquests sovint han de vestir d'una manera concreta, ja sigui amb corbata i americana o amb una dessuadora de Kortatu i samarretes de ratlles. I com que han de comprar-se roba per fer-la servir en hores de feina en què els altres gasten l'uniforme, els compensen.

El contracte adjudicat aquest agost pel Govern indica que el subministrament de la roba es farà "mitjançant vals o un sistema equivalent a través d’unitats de bescanvi a lliurar en el punt de venda". O sigui que els mossos que vesteixen de paisà en hores de feina reben uns vals que podran bescanviar per roba. Encara que aquest és el sistema habitual no sempre ha funcionat bé: els sindicats de la policia catalana van denunciar que a partir del 2012 van deixar de rebre aquests vals, fins aquest any, en què s'ha reprès el lliurament dels pendents des del 2012.

Ara, tot i això continuen els problemes, encara que siguin diferents: els sindicats es queixen que a les botigues on poden bescanviar els vals –la cadena Macson– hi falta roba de dona. Per això altres anys la Generalitat hauria optat per Springfield.

Batalla als jutjats

No només hi ha problemes amb la roba de paisà als Mossos d'Esquadra, la bateria de sentències del TSJC demostra que la Policia Nacional espanyola ha intentat evitar pagar la roba de com a mínim alguns dels seus agents, que van acabar duent la reclamació de cobrar per vestir de paisà als tribunals i, com a mínim en aquesta mitja dotzena de sentències, van guanyar.

L'argument del tribunal és sempre gairebé calcat d'una sentència a una altra. De fet, en totes es repeteix la mateixa frase: "El tribunal ja ha dictat nombroses sentències estimant la pretensió de la demanda en aquells casos en què s'acredita que el servei policial es presta, efectivament, amb roba de paisà". Cita sentències anteriors que es remunten al 2001, el reial decret que preveu que els agents cobrin indemnitzacions per vestuari, i l'ordre ministerial que regula la vestimenta de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i que diu que la roba "ha de presentar les peculiaritats necessàries en relació a determinades unitats especials i serveis específics que així ho requereixin".

En la majoria de casos, l'advocat de l'Estat argumentava que els agents tenien la llibertat d'escollir el seu vestuari, però això no convenç el tribunal. Un dels casos, per exemple, és d'un policia destinat a Barcelona que s'encarrega de la relació de la Policia Nacional amb els detectius privats, els fa "contactes i visites esporàdiques" per "captar informació operativa", però també fa una inspecció a l'any a cada una de les 350 agències de detectius que hi ha a Catalunya, per exemple. I això ho fa amb roba de paisà i amb la instrucció de tenir una presència "pulcra tant en el vestir com en la higiene personal", segons la sentència, perquè és el nexe entre els detectius privats i la Policia Nacional.

En aquest cas l'advocat de l'Estat va intentar argumentar que indemnitzar-lo per vestir de paisà implicaria haver de fer-ho també amb tots els funcionaris públics, però el TSJC tomba l'argument i diu que no es poden comparar els diferents casos. D'entrada, perquè la Policia Nacional té unes normes específiques, com la de dur uniforme, i quan no el duen "és per necessitats del servei". Però a més aquesta roba de paisà "pot fins i tot ser utilitzada només quan els funcionaris duen a terme les seves funcions, cosa que els obliga a destinar recursos propis per poder complir-les eficaçment".