La política són (sobretot) imatges
Dimecres. 12 del migdia. Bar del Parlament. Taula molt cèntrica i enfocada a l'entrada, a la concorreguda barra i a la zona d'autoservei. Vaja, que qui ha decidit asseure's justament allà, és impossible que passi desapercebut (o desapercebuda). I qui ha pres aquesta decisió? La vicepresidenta Joana Ortega i la líder del PP català Alicia Sánchez-Camacho. Comparteixen una coca-cola i una aigua sense gas. S'han assegut l'una al costat de l'altra, de cara a la humanitat, i no una encarada a l'altra, com és habitual quan vols parlar amb algú. Però, esclar, és que l'escena no ha estat muntada per parlar sinó perquè periodistes, diputats, caps de premsa, cambrers, uixers, escortes, etc., etc., vegin que estan parlant. Resultat: la foto surt publicada a tots els diaris. Objectiu assolit.
Dimecres. Mitja tarda. El conseller d'Economia Andreu Mas-Colell i Alicia S. Camacho parlen tot passejant passadís del Parlament amunt i passadís del Parlament avall. I perquè tothom els vegi, no es deixen cap passadís per passejar. Dels milions i milions de llocs existents al planeta perquè aquestes dues persones passegin, casualment han elegit aquest. Motiu? Coi, perquè tothom vegi que estan xerrant.
Dijous. Joana Ortega i S. Camacho tornen a passejar-se juntes, Parlament amunt i avall, perquè tornem a veure que xerren. Resultat final de tanta xerrera pública? Ahir van comunicar-nos el pacte pressupostari Govern-PP. Calien les escenificacions? Al món mediàtic que patim i on tot és imatge, sí. Com calia que fos precisament ahir, 24 hores abans del seu primer discurs com a candidat, el dia en què Rucalcaba ens comuniqués que plega de ministre. Objectiu? Ocupar avui les portades dient que marxa i ocupar-les demà dient que torna, però ara vestit amb la gorra de candidat.
