"La por al canvi encobreix la por al fracàs i al rebuig"

Per què l'interès per la por?

El 2001 vaig publicar el llibre sobre gestió del talent i arran d'això em vaig adonar que l'emoció principal que frena el desenvolupament del talent és la por al canvi.

Tenir por és dolent?

Jo crec que tenir por és sa, però hi ha dos tipus de por, la sana i la tòxica. La part sana és aquella que justifica que hi hagi certa resistència al canvi, ja que en les nostres vides necessitem zones de control i confort. El problema radica en la por tòxica, aquella que et paralitza i impedeix desenvolupar-te. Els canvis sovint generen molta inestabilitat. El problema arriba quan aquesta resistència normal s'amplifica d'una manera important i es converteix en alguna cosa que ens fa mal.

Que hi ha darrere de la por al canvi?

La por al canvi encobreix moltes coses, principalment la por al fracàs, al rebuig i a la pèrdua de poder. La incertesa és el factor que més influeix en la por i està associada a la pèrdua de control. Al nostre país també influeix molt la imatge. Ens importa molt què diran de nosaltres.

I com fer front a la por al canvi?

La il·lusió és el contrari de la por. Realment, no és que a les persones no ens agradi el canvi, ens espanta que ens vingui imposat. Quan tu promous el canvi tens molt de guanyat. En les organitzacions cal generar espais perquè el canvi sigui buscat. Si és així no és traumàtic i és positiu. Hem de tenir en compte que el canvi forma part de la vida, el nostre cos mateix canvia.

Les crisis aguditzen les pors o són una oportunitat?

Les crisis comporten les dues coses. Quan estan en joc qüestions importants com la manera de mantenir-nos és normal que s'aguditzin les pors, però també és cert que d'elles, si sabem superar la por, en poden sortir grans oportunitats.

Vostè parlava en un dels seus llibres d'herois quotidians. Com trobem l'heroi que tots portem dins?

Cal tenir en compte que l'heroi que portem dins i la por cohabiten en nosaltres. L'heroi és un referent en el seu entorn i una persona que se salva i no espera que ningú ho faci per ell. Definir què volem, no lluitar contra les circumstàncies i saber interpretar-les com a oportunitats, o no culpar el món del que ens passa i assumir el nostre protagonisme són les claus per destapar l'heroi que tots portem dins.

Podem aplicar aquestes normes per a totes les facetes de la vida?

Totes les situacions et fan passar per les mateixes fases, encara que és cert que no és el mateix la por a la mort que la por a quedar-te sense treball o al fracàs. Però les etapes són similars. La crida, la negació, la por, les travesses pel desert... es passa per totes aquestes fases encara que siguin canvis buscats.

Un mateix, sol, pot superar la por?

Abans parlava de ser protagonistes de la nostra realitat, però aquest ser protagonistes no significa fer-ho sols. Tots els herois -també en els còmics- sempre tenen un amic que els acompanya. No parlem de fer-ho sols, sinó que siguis tu qui pren la iniciativa.