Publicitat
Publicitat

AVANTÍTOL CRHONICLE TEXT SEMI

"Ens fa por diagnosticar aquesta malaltia"

Optimista La doctora Boada creu que la recerca va pel bon camí i que el 2015 podrien veure la llum nous fàrmacs per tractar l'Alzheimer. Reconeix que aquesta és una malaltia que, en ocasions, s'amaga

En quin moment ens trobem de la malaltia de l'Alzheimer?

Ens trobem en un bon moment i crec que és bo ser positiu ara que tot sembla que trontolli. S'està avançant molt en recerca bàsica i farmacològica, tot i que aquesta és una malaltia acostumada al fracàs.

Com es pot evitar que aparegui?

No hi ha una sola causa d'aquesta malaltia. Hi ha una proteïna de mal metabolisme que s'acumula dins del cervell, la betamieloide, que té una alteració en el procés i es doblega malament de manera que no es pot dissoldre. S'estan dirigint els esforços a netejar el cervell d'aquesta proteïna per preservar les seves funcions.

I funciona?

De vegades no l'encertem o provoquem efectes adversos, així que és pitjor el remei que la malaltia. També hauríem de solucionar altres components inflamatoris i vasculars. L'altre component és que quan ho apliquem ho fem tard per una qüestió cultural.

Què vol dir?

La societat, inclosos els metges, tenim por de l'Alzheimer. Primer, perquè no tenim un tractament eficaç i fa por diagnosticar-lo perquè et quedes penjat. Què oferirem al pacient? No poder curar ara l'Alzheimer genera frustració i desencís. Sabem que no tenim una solució a mà. És una malaltia que s'amaga perquè es dóna en població vella i diem: "Va, això és de l'edat!" Però als 80 anys encara no s'és gran. Hi ha senadors amb 80 anys, la gent s'enamora amb 80 anys, viatja i, si té qualitat, té una vida per davant. I s'han d'esmerçar esforços econòmics i de recerca. I segon, la família també té por. Moltes vegades ha estat una malaltia que avergonyeix. Encara hi ha societats que l'amaguen perquè no la consideren digna. I també es té por dels costos econòmics que suposa.

Detectar l'Alzheimer abans pot marcar la diferència?

Sí perquè encara que no tinguem un medicament per curar la malaltia, en tenim un per estabilitzar-la. No podem dir que no tinguem res.

Què fan aquests fàrmacs?

Estan al nostre abast des de fa molts anys. El primer fàrmac surt el 1993, no té encara ni vint anys. Estabilitza la malaltia durant uns dos anys i durant aquest temps els pacients no empitjoren. En alguns s'allarga més que en d'altres. Actuen sobre la conducta, controlen els trastorns d'inquietud, l'agressivitat, regulen el son i permeten mantenir les activitats de la vida diària. En l'Alzheimer, l'objectiu final de qualsevol fàrmac és que la persona pugui ser autònoma: vestir-se sol, anar al lavabo...

Hi ha esperança en la lluita contra la malaltia?

Per trobar nous medicaments, sí. N'hi ha que estan molt avançats i podrien veure la llum el 2015. És teràpia immunològica passiva: s'utilitzen anticossos contra la proteïna betamieloide. També hi ha moltes vacunes en dansa, que poden fracassar però que ens aporten llum. Treballem perquè un dia aquesta malaltia passi a la història. Quants anys trigarem? No ho sabem. Però sempre hi ha un passat en tota història.

Com ho viuen familiars i pacients?

Ho viuen bé. Tenim més de 150 malalts en assajos de la Fundació ACE i de l'Hospital Vall d'Hebron. El món científic no podrà agrair-los mai el que estan fent per vèncer la malaltia. Els pacients hi posen la seva vida. Posen tot el que tenen, que són ells mateixos.

Més continguts de