Publicitat
Publicitat

FÒBIA ALS AVIONS: "Tinc por de volar"

Un de cada sis passatgers té aerofòbia. La majoria opten per l'ajuda dels tranquil·lizants per poder pujar a l'avió

"Tinc por de volar"

Suor freda, taquicàrdia i dificultats per respirar. Aquests són alguns dels símptomes que tenen les persones amb aerofòbia quan pugen en un avió.

Quan hi ha un accident important, la por es multiplica. Això va passar, per exemple, després de l'accident del vol de Spanair, que va costar la vida a 154 persones el 20 d'agost del 2008 a Barajas. Dimarts, l'informe pericial d'aquell accident va revelar que va ser causat per múltiples errors tant dels pilots com de revisió de l'avió. La notícia potser no tranquil·litzarà gaire les persones que tenen aerofòbia, una de les pors més comunes i més esteses. Un de cada sis passatgers d'arreu del món tenen por de volar, segons dades de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI).

"Es tracta de persones que tenen en comú una necessitat de controlar-ho tot", assegura la psicòloga Luisa Martin, experta en aerofòbia i professora del curs que Iberia organitza per perdre la por de volar. "Generalment les persones amb aerofòbia són molt intel·ligents i tenen una gran imaginació, en positiu i en negatiu", explica. "La majoria tenen la capacitat d'imaginar situacions terribles quan es troben en una situació que no controlen, com en el cas de l'avió. Estan convençuts que si no ho controlen, tot sortirà malament".

Tot i els punts en comú, cada persona desenvolupa pànic als avions per un motiu determinat. "Hi ha gent que n'ha tingut tota la vida -diu Martín- però n'hi ha d'altres que han estat volant anys tranquil·lament i que de cop hi volta els surt la fòbia. Sempre hi ha un motiu psicològic més profund, però no sempre està relacionat amb els avions", diu aquesta experta. La clau dels cursos per perdre la por és "donar molta informació als passatgers perquè puguin estar tranquils", explica Martín. Se'ls donen tots els detalls del funcionament, de l'enlairament, de l'aterratge, dels motors, perquè així "s'imposa el pensament positiu i intentem que no es deixin vèncer per la imaginació". El curs costa poc més de 700 euros.

Montse Garcia s'ha plantejat apuntar-se a un curs, però creu que és "massa car". Aquesta jove de 32 anys diu que ha tingut por de volar "sempre" però que no ha renunciat a viatjar, sobretot des que es va casar amb un amant dels destins exòtics.

Ajuda farmacològica

"A ell l'apassiona viatjar i quan el veig tan il·lusionat sóc incapaç de posar la meva por per davant", diu. Per això el seu remei passa per la farmàcia. "La meva primera gran batalla va ser el viatge de noces a Kènia. Vaig anar al metge, molt avergonyida, per explicar-li la meva por, i em va receptar uns tranquil·lizants. Des de llavors són l'única cosa imprescindible que m'emporto als avions". La Montse pateix molt, sobretot, la setmana prèvia al viatge. "M'entra una gran por, molta plorera, fins i tot cagarrines... i em pregunto per què m'he ficat en aquest embolic". Tot això acaba una mitja hora abans de pujar a l'avió, quan deixa desfer sota la llengua un tranquil·litzant. "Arribo sempre a l'aeroport sense dormir perquè la nit abans se'm fa impossible, em prenc la pastilla, em poso els auriculars amb la música al màxim i intento pensar que estic en un cotxe o en un tren", confessa.

Alfonso Bertodano, pilot d'Air Europa, psicòleg i director dels cursos per vèncer la por de volar del Col·legi Oficial de Pilots (COP), apunta que aquest intent de relaxar-se que fa la Montse a través de la música és una bona idea.

Dessensibilització sistemàtica

Bertodano explica que el mètode que segueix al curs es basa en la dessensibilització sistemàtica: "Sense curar la fòbia aconseguim que la gent superi la por i aprengui a controlar l'ansietat perquè així pugui volar en avió", explica el psicòleg. Per fer-ho, com en el cas d'Iberia, cal donar molta informació sobre el funcionament de l'avió. Després es passa a la fase de relaxació. "Ensenyem als passatgers diferents mètodes de relaxació perquè les persones es puguin acostar al motiu de la fòbia d'una manera relaxada", explica. "Per exemple, els fem ordenar, de més ansietat a menys, tots els processos previs a la pujada a l'avió, per anar-los superant a poc a poc". Aquest curs i el d'Iberia duren dos dies i al final es fa un vol curt per posar en pràctica tot el que s'hi ha ensenyat. Tant Bertolano com Martín asseguren que els resultats són molt positius i que el vol de prova és un veritable test en què el fet de poder compartir la por "ajuda molt els passatgers".

Eva Guarino s'està plantejant apuntar-se al curs que organitza Martín per Iberia per perdre la por que té a volar. En el seu cas tot ve d'un vol molt complicat que va tenir a Tailàndia l'estiu del 2009. Des de llavors sent un pànic inexplicable "a tornar a tenir aquelles sensacions desagradables". La por, fins i tot, va fer que es quedés sense vacances l'any passat. "Tenia un viatge programat a Cuba, vaig aconseguir pujar a l'avió que ens portava a Madrid, amb tranquil·lizants, però un cop allà no em vaig veure amb cor d'agafar el vol fins a l'Havana i vam tornar a casa". Al cap d'uns mesos, per la Mercè del 2010, ho va tornar a intentar. Aquest cop, el destí era més proper: Budapest. Però tampoc ho va aconseguir. "Em vaig quedar a la porta d'embarcament", confessa.

El missatge positiu que es dóna en els cursos creu que la podria ajudar i evitar haver-se de prendre tranquil·lizants. Com diu Luisa Martín, "amb motivació, constància i l'ajuda de professionals tothom pot perdre la por de volar, com a màxim en un any".

Més continguts de