Publicitat
Publicitat

RECERCA CIENTÍFICA

Un experiment posa en dubte la teoria de la relativitat

Una porta per imaginar les màquines del temps

Els fonaments de la física moderna tremolen des que ahir els responsables del Centre Europeu d'Investigació Nuclear (CERN) feien públic que els seus científics havien aconseguit documentar partícules subatòmiques que viatjaven més de pressa que la llum. Si la notícia es confirma, el descobriment posaria potes enlaire la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, que durant més d'un segle ha explicat les lleis fonamentals de l'univers.

Tres anys d'experiments

Els experiments fets al CERN durant els últims tres anys mostren que els neutrins, un tipus de partícules molt lleugeres que gairebé no interactuen amb la matèria, viatgen a una velocitat 20 nanosegons superior a la llum, és a dir, 20 parts de milió per sobre de la de la llum. Aquesta ínfima diferència en termes absoluts posaria en dubte, però, la teoria d'Einstein, segons la qual no hi ha res més ràpid al món que la llum.

Neutrinos més ràpids que la llum

El descobriment es va fer com a part de l'experiment Opera, que envia feixos de neutrinos des del CERN, situat a prop de Ginebra, fins al laboratori italià de Gran Sasso, a 730 quilòmetres de distància. El resultat, després d'observar desenes de milers de neutrinos, mostrava que aquestes petites partícules arribaven abans que la llum.

El xoc per als mateixos científics del CERN va ser tan gran que es van passar mesos estudiant i corroborant les dades abans de donar-les a conèixer a la resta del món. En un seminari impartit ahir a la seu del CERN davant un ampli auditori integrat en gran part per científics de tot arreu i retransmès per a tot el món a través d'internet en directe, Dario Auterio, membre de l'equip investigador, va assegurar que els mesuraments presentats estaven recolzats en una llarga acumulació d'estadístiques a Opera que se situaven per sobre de les 16.000 operacions i que "havien estat calibrades amb tècniques diferents i complementàries".

El centre d'investigació nuclear va subratllar que la possibilitat que un neutrino sigui més ràpid que la llum "no concorda amb les lleis de la natura que actualment es consideren com a certes", però també va recordar que justament és així com la ciència avança, "derrocant els paradigmes establerts".

Demanen més proves

Precisament, per la importància que tindria aquesta troballa històrica si es confirmés, el mateix CERN va alertar en un comunicat que "es requereixen mesuraments independents abans de refutar-ho o establir-ho de manera ferma" . Totes les dades dels experiments estan disponibles a internet perquè la comunitat científica internacional pugui examinar qualsevol element (http://arxiv.org/abs/1109.4897).

Els autors de l'experiment han presentat les dades objectives de manera exhaustiva, però han refusat interpretar-les ni extreure'n cap tipus de teoria, únicament han manifestat que el resultat ofereix una sèrie de "mesuraments intrigants".

Escepticisme i sorpresa

De les valoracions ja se n'ha encarregat la comunitat científica, que ahir es va mostrar entre sorpresa i escèptica. L'opinió que més predominava als mitjans de comunicació i les xarxes socials era que probablement hi hauria hagut un error en el mesurament, però davant el dubte també abundava un sentiment comú: si això es confirma, el seu impacte serà immens en el món de la física.

En efecte, implicaria que els neutrinos van arribar a Itàlia abans d'haver sortit de Suïssa, és a dir, tot un somni per a Doc Emmet Brown, el científic boig que acompanyava Michael J. Fox en el seu Retorn al futur.

Viatge en el temps

De fet, Jeff Forshaw, professor de la física de les partícules a la Universitat de Manchester, deia ahir que si els resultats són correctes, en teoria, "es podria enviar informació al passat" perquè significaria que els neutrinos van arribar a Itàlia abans d'haver sortit de Suïssa.

No estava tan boig, doncs, el científic de Retorn al futur ? Per als que ja pensen que la realitat ha superat la ficció, Forshaw matisa que el possible descobriment al CERN no implica que es comencin a construir màquines del temps en breu. El que sí que fa és obrir una porta a imaginar que pugui ser cert un dels grans mites de la ciència-ficció.

Per la seva part, Stephen Hawking, el físic més reconegut del món, no ha volgut comentar la noticia i ha assegurat que és massa "prematur" perquè "són necessaris més experiments i aclariments".

En la mateixa línia es pronunciava el cosmòleg Martin Rees, per a qui "afirmacions extraordinàries requereixen proves extraordinàries, i aquesta és una afirmació extraordinària".

Passarà molt de temps fins que aquestes dades que s'han sabut ara les corroborin altres organismes independents i se sàpiga si s'esfondren els coneixements bàsics de la física moderna o si tot ha estat una falsa alarma.

Més continguts de