SALUT
Societat 23/05/2013

Es pot ser mare sense ovaris

Neix el primer nadó a l'Estat d'una dona a qui van trasplantar part del seu propi teixit ovàric sa

Lara Bonilla
3 min
UN EMBARÀS "DE MÉS DE NOU MESOS" 
 La Mercedes amb el seu fill Lucas, de deu mesos, i el doctor Justo Callejo, que ha liderat l'equip de l'Hospital Sant Joan  de Déu que ha fet possible que hagi pogut ser mare tot i no tenir ovaris. La Mercedes reconeix que el procés ha estat "llarg". Va començar el 2001, quan li van congelar el teixit ovàric. "No ha estat un embaràs de només 9 mesos".

Barcelona.Als 20 anys a la Mercedes no li passava pel cap ser mare, però que li extirpessin els ovaris a causa d'un tumor la va obligar a plantejar-s'ho. I ho volia intentar. Els metges de l'Hospital Sant Joan de Déu li van poder salvar un tros molt petit de teixit ovàric sa de l'ovari dret, que durant deu anys ha estat congelat al Banc de Sang i Teixits. Deu anys després, quan la Mercedes tenia 30 anys i ella i la seva parella es van plantejar ser pares, li van trasplantar part del seu propi teixit ovàric sa. I ha pogut així ser mare, malgrat no tenir ovaris.

És el primer cas a l'Estat i el segon al món. El petit Lucas va néixer el 30 de juliol del 2012. Va pesar més de tres quilos. "Si no hagués estat mare no hauria passat res, però ho havia d'intentar", deia ahir envoltada de càmeres i micròfons durant la presentació d'aquesta gesta mèdica. La congelació de teixit ovàric obre la porta a ser mares a noies a qui el càncer o els tractaments de quimioteràpia i radioteràpia malmeten la funció dels seus ovaris i no poden congelar ovòcits, ja sigui perquè són nenes petites en les quals no està indicada l'estimulació ovàrica o adultes que no poden endarrerir el tractament contra el càncer. La Mercedes confia que el seu cas serveixi "d'exemple" i "d'esperança". "Si jo he pogut ser mare amb tan poc teixit ovàric, espero que d'altres també", va dir.

L'Hospital Sant Joan de Déu és pioner en preservació de la fertilitat. D'ençà que el 2001 es va posar en marxa el programa, hi ha congelats ovòcits i teixit ovàric de 256 pacients, d'edats entre els 6 i els 38 anys. El naixement del Lucas obre una porta a l'esperança d'aquestes dones joves que superaven el càncer però que havien de renunciar a la maternitat. La taxa de curació de les pacients oncològiques ja està per sobre del 80%, però el repte també és "garantir la qualitat de vida, i això inclou preservar la fertilitat", va indicar el cap de ginecologia de Sant Joan de Déu, Justo Callejo. "No val curar a qualsevol preu, l'objectiu és que aquestes noies puguin tenir una vida normal", va afegir el cap d'oncologia pediàtrica, Jaume Mora.

Una operació de 20 minuts

La intervenció per reimplantar el teixit ovàric és senzilla. Només va durar vint minuts i a la tarda la Mercedes ja era a casa. Li van fer dues petites incisions, com si fossin dues "butxaques", a cada banda de l'úter, en un lloc pròxim on hi havia els ovaris, i les van omplir amb els fragments de teixit ovàric. L'equip liderat pel doctor Callejo va aplicar aquesta tècnica que ja s'havia utilitzat abans, però amb la novetat que hi van incorporar factors de creixement a partir de la sang de la pacient per afavorir la revascularització del teixit. Quatre mesos després la Mercedes ja presentava els primers signes d'activitat ovàrica i al mes següent va tenir la primera menstruació espontània en 10 anys. Es va iniciar llavors el procés d'estimulació ovàrica i, amb una tècnica similar a la fecundació in vitro , es va obtenir al primer intent un embrió que li van transferir a l'úter.

A partir d'aquí l'embaràs es va desenvolupar com qualsevol altre i el Lucas va néixer per cesària a les 39 setmanes de gestació. La Mercedes i la seva parella no es plantegen per ara tornar a ser pares. Tenen un embrió més congelat i el teixit ovàric continua funcionant, però, per ara, el petit Lucas li ocupa tot el temps: "Fa deu mesos que no dormo".

stats