Publicitat
Publicitat

La preparació de la selectivitat demana més que colzes

"La selectivitat moderna és una travessa", resumeix Isabel Fernández, professora de l'institut Bernat el Ferrer, de Molins de Rei, que acompanyava ahir els seus alumnes a fer la selectivitat a Barcelona. Una definició del tot justificada. El model tradicional, que simplement feia la mitjana de les notes, va donar pas l'any passat a un nou sistema, que en molts casos obliga a preparar, amb la calculadora a la mà, la millor estratègia per arribar a la nota de tall desitjada.

La selectivitat es compon avui d'una part obligatòria, formada per quatre assignatures comunes (castellà, català, història o filosofia i llegua estrangera) i una específica de la modalitat. La nota mitjana d'aquesta part compta un 40% i la mitjana de tot el batxillerat és el 60%. Fruit d'aquesta proporció surt la nota d'accés a la universitat, que es pot augmentar fent un màxim de tres exàmens voluntaris de matèries específiques. De les notes d'aquestes tres proves només s'agafen les dues més altes i es ponderen, multiplicant-les per 0,1 o per 0,2, per afegir aquests punts a la nota d'accés. Així es pot arribar a acumular un màxim de 14 punts. L'índex de ponderació (0,1 o 0,2) de cada assignatura el fixa cada universitat per a cada carrer. "Si una matèria que et va bé la ponderen el doble a la universitat que vols per a la carrera que vols, més val fer-la com a optativa, que suma punts, i no com a obligatòria", explica Fernández.

Les proves de selectivitat són elaborades per professors universitaris, un per a cada assignatura. Uns tribunals formats per professors d'universitat i d'instituts s'encarreguen de vigilar-les i també de corregir-les, de manera anònima.

Més continguts de