Publicitat
Publicitat

DRETS El traspunt

El president de la SGAE ha caigut del cavall

El totpoderós president de la SGAE ha caigut del cavall. Ja era hora. No li desitgem cap mal però és que han hagut de passar massa coses perquè Eduardo Bautista pensés que calia redibuixar l'acció de la societat de gestió de drets d'autor per millorar una imatge que és pitjor que la d'Hisenda. Bautista ha fet públic un document que reuneix les estratègies de treball de la SGAE per als propers anys. Sembla, doncs, que no es vol jubilar tot i que la seva milionària jubilació ha estat un dels temes que ha creat polèmica i no poques crítiques internes, encara que no s'han pogut fer sentir gaire bé. Crítiques sobre l'enorme despesa d'inversió que ha suposat i suposa l'adquisició o arrendament de locals per al denominat projecte Arteria. Bautista treu pit i vol marcar el futur de la SGAE.

La part bona d'aquesta il·luminació paulina és el reconeixement implícit que hi ha coses que no han fet bé, com la comunicació del que fan o la necessitat que els socis tinguin a l'abast una informació que els era denegada. No és que Bautista preconitzi la transparència absoluta, però almenys admet que amb la prepotència exhibida fins ara no es pot seguir i fins i tot preveu un defensor del client. De cara enfora, la novetat és que la Stasi de la propietat intel·lectual renuncia a perseguir particulars. Gràcies, president.

La part dolenta de tot és el cànon digital. Bautista impulsa una agència única per gestionar aquesta taxa que la justícia europea va posar en qüestió fa tres mesos en una sentència a favor d'una botiga que entenia que per vendre articles no havia de pagar el cànon. La sentència no sols els va donar la raó, sinó que va establir que els intermediaris del trànsit mercantil, així com les empreses públiques i administracions, no poden ser objecte del cànon digital. Cànon que, recordem, pressuposa que si compres un CD és per piratejar qualsevol producte sotmès a drets intel·lectuals. Bautista no diu res del que s'ha cobrat irregularment ni del que encara s'està cobrant, ja que des de la divulgació de la sentència no s'ha promogut cap norma que elimini el cànon per als subjectes protegits. Finalment, i per fer front a les crítiques, presenta els esmentats locals (entre els quals hi ha Arteria Paral·lel) com a espais de promoció i de divulgació dels músics adherits a la institució. Veurem a qui li toca, perquè per fer concerts de Serrat o Pimpinela no feia falta aquest camí.

Més continguts de