TRIBUNALS
Societat 28/10/2016

El president del TSJC creu que el català no ha de ser obligatori per als jutges

El Govern reclama acabar amb “l’emergència lingüística” a la justícia

Montse Riart
3 min
El president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, i el president de la Comissió de Justícia, Germà Gordó.

BarcelonaEl català ha de ser obligatori per als jutges? L’alarmant descens del nombre de sentències en aquest idioma -que, per si no fos prou baix, ha caigut d’un 12% a un 8,4% l’últim any- va tornar a posar la qüestió sobre la taula al Parlament, aprofitant la presència de la màxima autoritat judicial de Catalunya, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, que presentava la memòria del 2015 de l’alt tribunal català. Tot i reconèixer que es tracta d’una situació “preocupant”, el magistrat va negar que la solució passi per convertir el coneixement del català en un requisit per als jutges que volen exercir a Catalunya, com proposen el Govern i els advocats.

Ara per ara, entendre el català és només un mèrit, una manera de guanyar punts a les oposicions per als magistrats que volen treballar als jutjats catalans. La tesi de Barrientos és que si fos obligatori Catalunya es convertiria en un “desert judicial”, perquè els magistrats tindrien un element dissuasiu més a l’hora d’exercir en un territori on ja de per si hi ha altres factors que tiren enrere, com ara l’elevada càrrega de treball dels jutjats en comparació amb altres comunitats autònomes. Barrientos va voler destacar la feina i la “sensibilitat” de la conselleria de Justícia per millorar la situació del català en aquest àmbit i va assegurar que la Sala de Govern del TSJC, que ell presideix, poca cosa pot fer en aquest sentit, fora de “corregir” situacions puntuals, com ara l’advertiment que es va fer recentment a una jutge d’Olot per haver tractat malament una advocada que defensava el seu dret a utilitzar el català en un judici.

Catalunya, un destí poc atractiu

Barrientos va avisar que Catalunya s’ha convertit en un “destí poc atractiu” per als jutges que accedeixen a la carrera judicial. Tot i la creació de noves places, va explicar que un 14% estan buides. Per a Barrientos l’idioma és una de les barreres, com també la càrrega de processos judicials que suporta el territori. El conseller de Justícia, Carles Mundó, va respondre que aquesta, i no la llengua, és l’autèntica raó per la qual els jutges no volen venir a Catalunya.

Mundó va referir-se a l’“emergència lingüística” de la justícia i va carregar contra la resposta “decebedora” del ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a la recomanació que els va fer el Consell d’Europa perquè garantissin el dret dels usuaris de poder fer servir en igualtat el català i el castellà als tribunals. Segons el conseller, tots dos van respondre-li que “ja es feia prou”. El degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, va recordar que “qualsevol funcionari que vingui a Catalunya hauria d’entendre el català, si no és que pensem que la justícia no és un servei públic”.

La politització de la justícia

Les declaracions de Barrientos sobre el català a la justícia no van ser les úniques que van aixecar polseguera al Parlament. JxSí, CSQP i la CUP van interpel·lar-lo sobre la politització de la justícia, tenint en compte que l’expresident Artur Mas està a punt d’anar a judici pel 9-N i que s’investigarà la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Barrientos va culpar els partits de contribuir a aquesta politització personant-se com a acusació popular en alguns casos i els va recomanar “fer un examen” sobre els seus motius, tot i que es tracta d’un dret reconegut per llei.

Barrientos també es va referir a la congestió dels jutjats catalans. Tot i que el nombre d’assumptes ha baixat un 5% i el pronòstic és que el 2016 es tanqui amb un descens del 30% -perquè ara les denúncies sense autor conegut s’arxiven automàticament-, la majoria de jutjats suporten una càrrega de treball superior a la que marca el CGPJ. Això fa que el temps d’espera per a un judici mercantil arribi als 14 mesos, per exemple, un termini que segons Barrientos està lluny del que hauria de tenir “un servei raonable”.

stats