CONDEMNES SENSE PROVES
Societat 15/02/2011

A la presó per error

Marta Català
4 min
Montserrat, Provincial

La presó és per als culpables. Anabel Toyas hi va passar dos anys acusada de matar Anna Permanyer, una veïna de Sarrià que va aparèixer morta en un descampat de Sitges. El tribunal popular que la va jutjar la va absoldre només a ella i va condemnar un home i una dona per l'assassinat. Com ella, a tot Espanya hi ha 647 casos de persones que han reclamat al ministeri de Justícia una indemnització per suposats errors judicials al llarg de l'any 2010, tot i que només 60 s'han estimat, en els quals s'ha donat la raó al reclamant.

L'any 2000 es van registrar 387 casos (se'n van estimar 70), un nombre que ha anat augmentant any rere any.

Com es pot arribar a cometre un error judicial? En els últims 10 anys i segons dades facilitades pel ministeri de Justícia, s'han duplicat les denúncies a aquesta institució per negligències judicials, ja sigui per la pèrdua d'un expedient, una condemna irregular o una presó preventiva injusta.

A Espanya hi ha casos d'errors judicials que han portat a la presó persones condemnades per assassinat i violacions que després s'ha demostrat que eren innocents. Montserrat Comas, magistrada de l'Audiència Provincial de Barcelona i exvocal del Consell General del Poder Judicial, adverteix que els tribunals "no són infal·libles" i que amb recursos es pot arribar a revocar una decisió si s'acredita que hi ha un error". Comas, però, afegeix que "l'augment de reclamacions també és imputable a l'augment de consciència dels drets personals".

Errors en casos de violacions

Els delictes més susceptibles de ser objecte d'errors judicials són les violacions, a causa de la complexitat de la comprovació de l'agressor. Des del 2007, però, hi ha un avançat programa d'ADN que permet incorporar en una mateixa base de dades totes les mostres de semen trobades en les agressions. Dani Garcia, subcap de la divisió de la policia científica dels Mossos d'Esquadra, explica què es fa quan es troben davant d'una agressió sexual: "S'agafen mostres i es tramiten amb la documentació adequada al laboratori d'ADN i es comença el procés d'extracció, amplificació, analítica i interpretació". Un cop finalitza el procés hi ha un perfil genètic que s'introdueix a la base Codis. Si hi ha un perfil coincident, això ajuda a la detenció.

Una altra de les causes que porta a error judicial és la identificació dels testimonis. L'advocat penalista Javier Melero assenyala que moltes vegades el problema greu arriba a través de la identificació de les víctimes: "Als Estats Units, els àrabs identifiquen els àrabs, els negres als negres, i aquí no passa això, cosa que pot donar lloc a errors per motius, entre d'altres, de raça". Ahmed Tommouhi va passar 15 anys a la presó per uns delictes de violació que no havia comès, però quan el van detenir no existia el Codis. Era l'any 91.

Tant Anabel Toyas com Ahmed Tommouhi són dos dels casos que han presentat una reclamació per haver estat a la presó sent innocents. D'això se'n diu responsabilitat patrimonial, i a Espanya no és tan fàcil aconseguir una bona indemnització per un error judicial. "Les indemnitzacions a Espanya són les més baixes en comparació amb altres països", assenyala Juan Domingo, membre de l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia. Encara un tercer cas: Rafael Ricardi, un home condemnat per violació que va passar 13 anys a la presó i que després es va descobrir que era innocent, acaba de ser indemnitzat amb uns 500.000 euros. La defensa havia demanat 10 milions. En tot cas: té preu, que et tanquin en un centre penitenciari? Domingo ho veu injust: "Tretze anys a la presó per un delicte no comès i, que té un estigma, és incalculable".

Ahmed Tommouhi

Quinze anys a la presó per quatre violacions no comeses

A Ahmed Tommouhi el van excarcerar el 2006, després de complir més de 15 anys per quatre condemnes per violacions a dones a Barcelona i Tarragona que no havia comès. També van detenir una altra persona que va passar el mateix temps a la presó i que mai va sortir en llibertat perquè va morir a la cel·la: "No vaig acceptar cap indult perquè això és per als culpables, i sóc innocent", explica a l'ARA. Les restes d'ADN revisades van demostrar que ell no era cap violador, però el Suprem no va anul·lar la sentència: "El que m'ha passat és molt greu, no sé quines proves volen". Braulio García Jaén, autor del llibre Falsos testigos del porvenir, explica que el cas Tommouhi és una barbaritat, que el van detenir sense proves i a l'atzar: "Era més important, ràpid i senzill trobar un cap de turc que verificar les identificacions de les víctimes".

Rafael Ricardi

Tretze anys per un ADN que el feia culpable de violació

Va entrar a la presó el 95. El van condemnar per la violació d'una dona al municipi del Puerto de Santa Maria, a Cadis. "Aquestes coses mai s'obliden", assenyala. Ricardi va sortir en llibertat el 2008 després que l'Institut de Toxicologia demostrés que el seu ADN no era el que s'havia trobat en la víctima de la violació. Ja era tard: havien passat 13 anys des que la víctima el va identificar per equivocació i, mentre ell estava empresonat, a les localitats properes es continuaven produint violacions: "Encara tinc malsons, m'aixeco a la nit", explica. L'home, que vivia de manera precària amb la seva dona, va rebre la indemnització de 555.000 euros que li va concedir el ministeri el 31 de desembre. "Això no es paga amb res, no és just", diu. El resultat de multiplicar 120 euros per cadascun dels 4.630 dies de presó.

Dolores Vázquez

Disset mesos pel cas més mediàtic, el de Rocío Wanninkhof

La justícia va reconèixer fa tres anys que Dolores Vázquez va ser víctima d'un error que la va portar a ser condemnada per l'assassinat de la jove de Mijas (Màlaga) Rocío Wanninkhof. Vázquez va passar un total de disset mesos a la presó i el ministeri de Justícia li va oferir 120.000 euros pel seu calvari. A 392 euros li va sortir la indemnització per cada dia que va passar injustament a la presó. La defensa demanava quatre milions, però la xifra final va quedar molt lluny.

stats