Publicitat
Publicitat

Dani el Rojo:

"La presó em va donar ganes de tornar a atracar bancs"

Infantesa "Als 9 fumo tabac; als 13, haixix; als 15, la coca, els àcids i la droga a la vena" Adolescència "Imagina't: als 17 anys tenia deu milions de pessetes per a mi d'un atracament" Maduresa "El 1996 canvio de vida, surto en llibertat i entro a una granja"

El Daniel és un tio que imposa. Als 13 anys prova les drogues, als 16 atraca un banc, als 19 ingressa a la presó. Avui és un home casat amb la seva metgessa, pare de dos fills i guardaespatlles d'artistes com Loquillo. Àlies el Milionari, aquest exponent de la vida delictiva i carcerària dels 70 i els 80 a Barcelona ens mostra la seva biografia en forma de novel·la: Confesiones de un gánster de Barcelona (Ediciones B). Vestit rigorosament de negre, home de 2 x 2, no perd mai el sentit de l'humor i quan ets amb ell saps que t'està dient la veritat. Rojo participa al festival de novel·la negra BCNegra.

Així que atracador de bancs, toxicòman... Com comença, Daniel?

Als 8 anys em donaven cinc pessetes, el que necessitava per al col·le, però m'atreia agafar el que no era meu, era adrenalina pura. Als 9 anys fumo tabac; als 13, haixix. Als 15 anys provo la coca, els àcids i la droga a la vena.

Al llibre explica que és un nen de bona família i que cada dia robava al seu pare 1.000 pessetes...

Jo era de barri i em van portar als maristes, la gent anava amb marques i jo també en volia. El meu pare tenia una empresa i sempre portava un feix de bitllets, jo cada dia n'hi agafava un i com que ningú em deia res, ho continuava fent. L'any 1973 vaig arribar a tenir cada dia 1.000 pessetes i convidava els meus amics a xocolata.

A xocolata...

[Riu] Arribo a l'institut, em relaciono amb gent més gran, un dia compro 100 duros de xocolata de fumar perquè no sé dir que no. T'enganxa com un malparit i proves de tot, el que no prenia heroïna era tonto.

Ho tenia tot molt fàcil i volia més...

Vols més diners per drogar-te, comences robant estancs, no en tens prou, ho intentes amb les farmàcies (tens droga i diners), acabes atracant bancs i si no véns del món marginal, encara t'és més fàcil planificar-ho.

Actuava amb gent i en solitari...

En el meu primer atracament vaig entrar sol al banc i vaig dir: "Això és un atracament". Ho havia estudiat tot, em vaig emportar 11 milions i als ostatges els vaig tancar al despatx sense que prenguessin mal. Un dels milions el vaig donar a un ajudant que al final no hi va participar.

Deu milions el 1979, als 17 anys...

Imagina't, 17 anys, deu milions per a mi... Em vaig comprar un rellotge, vaig llogar un pis. Vivia al dia, el futur no m'importava, sabia que tenia dues opcions: o al forat o a la presó.

No va pensar a retirar-se?

Enganxa molt anar a un lloc i emportar-te 10 putos milions, tens punts dèbils: adrenalina, poder-te fotre el que vulguis... Ho vols tornar a fer.

La mare et va descobrir els diners...

[Riu] Sí, en una caixa d'acer sota el llit. Hi havia els xuts i els 10 milions. Després els vaig amagar als trajes, a cada un guardava mig milió de pessetes i quan sortia me'ls gastava en drogues, alcohol...

Què li diu la paraula penediment i l'expressió vida frívola?

Això és el que m'agradava, ho creia així, i no em penedeixo del que he fet. Si hagués fet mal a algú no m'ho hauria perdonat.

Drogues, alcohol i... timbes?

El 1981 no parava de gastar diners, fèiem minicasinos, timbes... T'emportaves el 10% de cada jugada. Fins i tot vaig atracar les meves pròpies timbes, m'assabentava que sobre la taula hi havia 14 milions, trucava els meus amics i ells venien i robaven.

La sort s'acaba i l'agafen...

El dia que em van agafar vaig entrar a una agència de viatges on hi havia 800.000 pessetes, tenia 19 anys, era menor i com que constava blanc tenia més possibilitats de sortir.

Tres cops a la presó, 14 anys a dins.

Sí, quan vaig sortir el primer cop, vaig tornar a robar, tenia dos milions de pessetes i cada setmana em fotia 100 grams cocaïna, vivia com un rei.

Torna a la presó. Com ho viu...?

A la presó fas de tot, et drogues i folles. Menys, però folles, però estava a la pitjor galeria. Si et fiquen a una galeria amb 700 llops, has de ser un lleó. La presó és no viure si no ets culpable. El meu cas va ser injust.

I li diagnostiquen la sida...

El 1986 em detecten sida i hepatitis. Convenço 800 presos perquè es facin les proves, tres donen negatiu. El metge ens diu que en 10 anys, el 50% estarem morts. Aquella presó em va fer venir ganes de tornar a robar.

Sí, però a la tercera va la vençuda.

El 1996 s'acaba tot, canvio de vida. Surto en llibertat i entro a una granja. Abans compro una paperina de 8.000 pessetes d'heroïna, serà l'última. A la granja vaig aconseguir deixar la droga i vaig saber que era treballar sense rebre res a canvi.

Ara sap que és anar just a fi de mes?

El difícil és el que faig ara. Criar una família i mantenir-la. M'han proposat anar a escoles de nens i no crec que sigui una influència positiva, em veuran com algú que viu bé i no sabran que el 98% de les persones com jo estan mortes.

Més continguts de