“A la presó he entès que soc esquizofrènic”

BarcelonaLes parets dels passadissos i de les habitacions són blanques, les d’algunes sales són verdes pàl·lides, i les portes i les finestres són blaves. Des de dins, si no fos per les reixes i els cancells de seguretat, seria un hospital psiquiàtric qualsevol. Però es tracta de la Unitat Hospitalària Psiquiàtrica Penitenciària de Can Brians 1, que se situa dins del recinte de la presó i que és més coneguda per les seves sigles: UHPP. És l’espai de salut mental de referència per a tots els centres penitenciaris de Catalunya, ja que disposa d’un servei d’urgències les 24 hores.

La UHPP atén un centenar de presos i en Miqui (nom fictici) és un dels pacients. És dels més veterans, perquè ja fa un any i nou mesos que hi està ingressat. “És dur viure aquí perquè el pati és petit, hi ha poques activitats... Però es va paint a poc a poc”, explica en Miqui. Ell va entrar a la presó perquè va matar el seu pare. “Em pensava que havia organitzat un complot. Sentia una veu que em deia que l’havia de matar i que després m’havia de suïcidar, però no vaig tenir el valor de suïcidar-me”, recorda. La psiquiatra que va rebre en Miqui a la primera presó on va anar va derivar-lo a la UHPP.

“Quan vaig arribar aquí, per primera vegada ho vaig entendre tot. Abans pensava que tenia superpoders i que sentia una veu real -destaca el pacient-. A la presó he entès que soc esquizofrènic”. Ell no havia rebut cap tractament fins que va ingressar a la UHPP i llavors va adquirir consciència de la seva malaltia. “Abans prenia moltes substàncies, com porros, cocaïna, pastilles d’èxtasi...”, lamenta en Miqui, que ara s’ha adonat que pateix l’esquizofrènia per les drogues que havia consumit. “Desintoxicar-me de les substàncies ha sigut fàcil i m’ha permès veure la realitat -valora el pacient-. El més dur és que vaig matar el meu pare. Me’n sento molt culpable”. Des de l’associació Obertament recorden el perill d’estigmatització que comporta vincular qualsevol fet violent amb persones que passen per una malaltia mental.

Millorar la xarxa d’atenció

En Miqui és un dels ingressats a rehabilitació de l’UHPP. De mitjana, l’estada en aquesta fase és de dos anys i dos mesos. Els pacients de rehabilitació estan tancats dins l’espai de salut mental de Can Brians, igual que els aguts i els subaguts, tot i que a diferència dels altres fan sortides fora de la presó i activitats en alguns mòduls del centre penitenciari. En el cas dels ingressats aguts, l’estada mitjana és de 13 dies; i dels subaguts, de 62 dies. Tot i això, l’objectiu principal de la UHPP és estabilitzar com més aviat millor els pacients. “Quan algú ingressa amb un brot psicòtic, se l’estabilitza fins que està en condicions de tornar a la presó on està internat habitualment. Si no, passa a subaguts i si no s’arriba a estabilitzar perquè la malaltia es cronifica, passa a rehabilitació”, diu el coordinador de la UHPP, Álvaro Muro.

Per tant, amb la finalitat d’acostar els tractaments de salut mental a tots els presos, els departaments de Justícia i Salut van anunciar ahir que el pressupost en aquest àmbit augmentaria en 6,5 milions d’euros per als centres penitenciaris i de justícia juvenil. Així, el pressupost anual serà de 18,5 milions i a la tardor totes les presons de Catalunya tindran un equip permanent de salut mental, ja que la plantilla creixerà un 60% i s’ampliarà el nombre de llits. També s’implantarà un dispositiu d’acompanyament per a reclusos en règim obert, en llibertat condicional o en semillibertat. “Hem de garantir que la feina tingui una continuïtat al medi obert”, va afirmar el conseller de Justícia, Carles Mundó, que va subratllar la importància d’assegurar la reinserció. El conseller de Salut, Toni Comín, va afegir que es pretén “enfortir la dimensió del sistema de salut mental”.