Els problemes de tenir un volcà a prop de casa
"U n altre volcà islandès no, sisplau!" exclamava diumenge un aficionat culer amb entrades per a Wembley quan va saber que el volcà Grímsvötn havia entrat en erupció. La reacció ha estat compartida per molta gent ja que, d'ençà que l'any passat l'Eyjafjallajökull va entrar en erupció al nord d'Islàndia i va col·lapsar tot Europa, es temen les conseqüències dels volcans d'aquest país.
Però, què tenen els volcans d'aquesta illa que fan sentir les seves conseqüències arreu? Islàndia és un dels països amb més activitat volcànica del món -n'hi ha més de 200 en actiu en tot el territori- i fins i tot Jules Verne va situar l'inici del seu Viatge al centre de la Terra en un volcà islandès des d'on es podia accedir a les profunditats del planeta.
Tot i això els vulcanòlegs asseguren que la situació a Islàndia és normal i que no ha canviat res en els últims anys. Els registres històrics confirmen que fa segles que l'illa té una erupció important cada cinc anys o menys. L'erupció de l'Eyjafjallajökull l'any passat no compta entre aquestes erupcions perquè està considerada "de poca intensitat". El que sí que es compta és la del Grímsvötn, que va entrar en erupció diumenge passat i és un volcà del tipus basàltic, cosa que vol dir que és molt més gran i provoca erupcions més potents.
Gel acumulat
Per entendre els motius pels quals els volcans islandesos tenen tan impacte al món cal tenir en compte diferents factors. Com explica Domingo Gimeno, catedràtic de petrologia i geoquímica de la UB, la clau és el gel que s'acumula als cràters.
"Les glaceres que normalment cobreixen aquests volcans són les que multipliquen els efectes de les erupcions", explica. Això vol dir que el núvol de cendra que es crea és molt més gran que en altres zones del planeta amb activitat volcànica i arriba molt més amunt. En el cas de l'Eyjafjallajökull el núvol va arribar fins als 11 quilòmetres d'altura. El Grímsvötn ja sobrepassava ahir els 17 quilòmetres.
D'altra banda, hi ha un altre factor que Gimeno considera molt important i és que "des dels anys 60 fins a l'actualitat les rutes aèries de l'Atlàntic nord, que són les passen a prop d'Islàndia, s'han multiplicat de manera exagerada i per això les cendres dels volcans islandesos afecten moltes més rutes". A més d'aquests dos factors hi ha les condicions meteorològiques, especialment el vent, que en funció d'on porti el núvol de cendra pot complicar molt més la situació.
L'any passat, per exemple, es va donar una combinació de tots aquests factors que va provocar l'aturada del trànsit aeri de mig món.
Tot i això, Gimeno creu que la resposta de les autoritats davant l'erupció de l'Eyjafjallajökull va ser "exagerada" i espera que ara es respongui "amb més moderació". En la mateixa línia, l'Agència Espacial Europea (ESA) ja va dir ahir que creu que aquesta situació afectarà menys el trànsit aeri, i el Centre de Control del Trànsit Aeri del Regne Unit (NATS) va avançar que espera que la situació a l'espai aeri britànic millori a partir d'avui.
Del Vesubi al Pinatubo
Però el cert és que els volcans han alterat el funcionament dels pobles des de fa segles.
El Vesubi és probablement el més famós de tots. L'any 79 dC va entrar en erupció i va ensorrar sota un mar de lava i cendra les ciutats de Pompeia i Herculà. El més inquietant és que avui en dia segueix actiu -tot i que no s'ha viscut cap erupció des del 1944- i a poc menys de 9 quilòmetres hi ha la ciutat de Nàpols, on viuen poc més de 900.000 persones. Les autoritats italianes tenen previst un pla d'evacuació de 600.000 habitants de l'anomenada zona rossa (zona vermella), la més perillosa perquè és la més propera al volcà, però molts miren amb recel la presència del Vesubi tan a prop.
No gaire lluny de Nàpols, a l'illa de Sicília, el volcà Etna també marca la vida dels habitants. És el volcà actiu més gran d'Europa i entra en erupció molt sovint. Els habitants de Catània i els municipis de la costa est de Sicília ja estan acostumats a les evacuacions i al tancament de l'aeroport, com va passar el 12 de maig. Gimeno explica que les contínues erupcions de l'Etna "també causen problemes als vols però en una zona molt menys transitada". A més, diu, "les condicions meteorològiques de l'illa i els corrents d'aire fan que gairebé sempre el núvol de cendra es desplaci cap al Mediterrani i se'n minimitzin els efectes".
Per trobar una erupció volcànica amb efectes globals semblants als dels volcans islandesos ens hem de traslladar a l'any 1991 quan el volcà filipí Pinatubo va entrar en erupció. L'explosió va ser tan forta que va crear un núvol de cendra de 30 quilòmetres d'altura. El núvol va deixar moltes partícules en suspensió a la part més alta de l'atmosfera que es van anar estenent per tot el planeta i van tenir com a conseqüència el descens de la temperatura mitjana de la Terra i una baixada de cinc mil·límetres del nivell del mar.
No hi ha perill a la Garrotxa
Pel que fa als volcans de la Garrotxa, que l'any passat van tornar a les pàgines del diari després de l'alarma generada per l'Eyjafjallajökull, els experts destaquen que a la zona hi ha una cinquantena de volcans però estan tots apagats. "Aquests volcans són com microbis comparats amb els volcans islandesos més petits i menys potents", assegura aquest expert. Els vulcanòlegs apunten que els volcans espanyols que tenen més punts d'entrar en erupció són els que hi ha a les illes Canàries, principalment els de l'illa de La Palma -on l'última erupció es va donar l'any 1971-. Tot i això, sempre es tractaria d'erupcions de baixa explosivitat i de curta durada.
