Publicitat
Publicitat

UNIVERSITATS

Uns 2,5 milions d'universitaris s'hi han acollit des del 1987

El programa Erasmus: el gran èxit d'Europa

El programa Erasmus continua sent molt llaminer per als universitaris. Des del 1987 més de 2,5 milions de joves han cursat estudis superiors a l'estranger gràcies a les beques europees.

Han passat 25 anys d'ençà que els primers estudiants comunitaris van marxar a l'estranger a fer un semestre o un curs sencer a una universitat europea gràcies al programa Erasmus. Durant el curs 1987-1988 només hi van participar 3.244 alumnes de tot Europa. Un quart de segle després, estudiar amb una beca de mobilitat universitària Erasmus s'ha convertit en una experiència inoblidable que cada any atreu més joves. En el curs passat, uns 231.000 alumnes universitaris -una xifra rècord- van obtenir una beca Erasmus.

El nombre d'estudiants s'ha multiplicat espectacularment. En total, 2,5 milions de joves han pogut estudiar a l'estranger gràcies a un programa pioner, que té un pressupost de 460 milions d'euros anuals. Malgrat la crisi, el programa Erasmus no ha patit retallades de Brussel·les, tot i que els diners que rep cada alumne han disminuït lleugerament perquè ha augmentat el nombre total d'estudiants. El pressupost per al curs actual ha augmentat un 2% respecte al curs 2010-2011.

"El programa Erasmus és un dels èxits més importants de la Unió Europea, les xifres parlen per si soles i serien encara més elevades si haguéssim tingut prou recursos per fer front a la demanda", va assegurar ahir la comissària europea d'Educació, Androulla Vassiliou. Brussel·les aspira a incrementar encara més el nombre d'europeus que participen en el programa amb un augment del 70% el pressupost per al període 2014-2020.

La crisi tampoc no ha aturat en els últims anys l'increment d'alumnes universitaris que opten per anar d'Erasmus, tot i que la beca no permet, en la majoria dels casos, ni pagar l'allotjament. L'ajut que rep cada alumne varia d'un estat membre a un altre. I, en el cas d'Espanya, varia també segons les comunitats autònomes, perquè els governs autonòmics complementen amb més o menys diners els que arriben de Brussel·les. Segons càlculs de la Comissió Europea, la mitjana europea és de 230 euros mensuals, tot i que la mitjana espanyola és substancialment inferior (133 euros).

El català no és una barrera

Entre les universitats dels 32 països que hi participen -a més a més dels de la Unió Europea, també hi ha Croàcia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Turquia-, dues de valencianes i una de catalana figuren entre les deu més populars, fet que demostra que la llengua catalana no és una barrera per als estudiants estrangers a l'hora d'escollir destí. En el rànquing d'universitats que acullen més alumnes, la Universitat de València (UVEG) ocupa la segona posició, amb 1.693 estudiants Erasmus, mentre que la Politècnica de València (UPV) ocupa la sisena posició del rànquing, amb 1.500 alumnes estrangers.

De les catalanes, la més ben situada és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ocupa el desè lloc, mentre que la Universitat de Barcelona (UB) ocupa la tretzena posició. En el rànquing, que recull les 100 universitats que reben més alumnes Erasmus, també n'hi ha dues més de catalanes: la Politècnica de Catalunya (UPC), en el 23è lloc, i la Pompeu Fabra (UPF), que se situa en la posició 78. La Universitat d'Alacant (UA) també figura entre les universitats més demandades pels alumnes (17è lloc).

Espanya, destí preferit

Per als Erasmus, el destí preferit per estudiar un semestre o un curs sencer és Espanya. El curs passat, un 16% dels estudiants van triar una universitat espanyola. De les deu universitats que acullen més alumnes Erasmus, set són de l'Estat. La que té més èxit és la Universitat de Granada, que ocupa des de fa anys el primer lloc del rànquing. En segon lloc, els destins preferits són França i el Regne Unit. A més a més, Espanya és l'estat membre amb més universitaris que participen en el programa Erasmus en centres estrangers d'educació superior (uns 36.000).

Les beques Erasmus van néixer ara fa un quart de segle. El que va començar com un programa de mobilitat d'estudiants s'ha convertit en una eina més àmplia que ofereix beques també a professors i a personal universitari, així com estades a empreses per a estudiants. Des del 2004, també hi ha la versió internacional, coneguda amb el nom d'Erasmus Mundus, dirigit especialment a alumnes de màsters i doctorats.

El programa de mobilitat més conegut entre els universitaris europeus va ser batejat amb el nom del filòsof, teòleg i humanista Erasme de Rotterdam (1466-1536), contemporani de la Reforma. Va viure i va treballar a diferents regions europees, i va defensar el coneixement i la riquesa que poden aportar les experiències viscudes en altres països.

Cristina Martínez: "Em va canviar la vida"

Cristina Martínez va néixer a Màlaga fa 33 anys i va estudiar filologia anglesa. Avui viu a Barcelona amb Miquel Alabern, té una filla i és professora de castellà per a estrangers. "L'Erasmus em va canviar la vida", afirma.

Després de superar els tres primers cursos de la carrera, Martínez es va decidir inscriure en aquest projecte de mobilitat internacional. Era l'any 1999 i la destinació escollida va ser Aberdeen, una ciutat del nord d'Escòcia a prop d'Edimburg. Martínez encara recorda els nervis de marxar de casa en una època en què "no hi havia ni mòbils ni correu electrònic". Però aquesta no era l'única complicació. Econòmicament tampoc no va ser fàcil. Amb una beca de 20.000 pessetes al mes de la Universitat de Màlaga -120 euros d'ara-, Martínez va necessitar l'ajuda dels pares i va haver de treballar de cambrera i de servei de neteja en un centre de gent gran per poder finançar la seva estada d'un any a Escòcia. "Vivia en una residència d'estudiants on no hi havia cap espanyol", recorda Martínez. Tot i això, no va estar gaire temps sense parlar en castellà. "El quart dia d'anar a la universitat vaig conèixer el Miquel i allà va començar la nostra relació", explica. Però aquest "regal" no va ser l'única experiència positiva. L'Erasmus també li va servir per conèixer un país i una cultura diferents. "Abans ens relacionàvem més amb la gent nadiua. Ara hi ha massa estudiants que marxen d'Erasmus i es creen grups d'estrangers", apunta Martínez. "La integració és el més bonic de tot plegat", afegeix. ARNAU NADEU

Sílvia Giménez: "És un viatge que no s'acaba"

Sílvia Giménez té 24 anys i en fa dos que va marxar a París a cursar l'últim curs de la carrera de ciències polítiques. A més d'aprendre francès i de conèixer una nova ciutat, l'Erasmus li va servir per "obrir la ment".

Giménez va arribar a París amb la beca del mateix projecte, una de la Generalitat, l'ajuda dels pares i alguns estalvis. Tot plegat, uns 300 euros al mes. "Les beques són una trampa perquè depenent d'on vagis no t'ajuden gaire", afirma. En una ciutat cara com la capital francesa, Giménez va haver de demanar una altra beca del govern francès i treballar de cambrera per poder pagar els 600 euros de lloguer d'un petit estudi i les despeses de la seva vida parisenca. "Trobar pis va ser el més complicat de tot", recorda. Per sort, un familiar llunyà francès la va avalar i va poder llogar l'estudi. "De residències no n'hi ha gaires i compartir pis no s'acostuma a fer com aquí", explica Giménez. Ara bé, les complicacions econòmiques "van pagar la pena".

L'estada a París li va permetre conèixer gent d'arreu d'Europa i assumir responsabilitats que no tenia a Barcelona. "L'Erasmus és com un viatge que no s'acaba", afirma. L'estudiant va tenir clar des d'un principi que no es volia limitar al grup d'estrangers de la classe, un repte que no va ser fàcil. "Ets un Erasmus i costa sortir del context", assegura. Giménez va aconseguir relacionar-se amb francesos i va acabar compartint "la seva manera de pensar". ARNAU NADEU

Més continguts de