El propietari de les acadèmies d'anglès Brighton accepta tres anys de presó

BarcelonaAlfredo I., el propietari de les acadèmies d'anglès Brighton, que van fer fallida l'any 2002 deixant al carrer milers d'alumnes, ha acceptat una condemna de tres anys de presó en el judici que s'ha celebrat contra ell a l'Audiència de Barcelona, després d'una dècada d'accidentada instrucció.

En la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona estava previst avui el judici contra Alfredo I., per a qui la Fiscalia demanava inicialment vuit anys de presó, més una multa de 14.400 euros, per un delicte d'insolvència punible i un altre d'estafa continuada.

El ministeri públic, això no obstant, ha retirat l'acusació pel delicte d'insolvència punible i ha deixat en tres anys la pena per estafa després que el propietari de les acadèmies accedís a conformar-se a aquesta rebaixa de condemna.

L'acord, que ha evitat la celebració d'un judici que es preveia que es prolongaria durant setmanes, inclou també quatre de les cinc entitats bancàries a les quals la Fiscalia també acusava com a responsables civils, per haver seguit cobrant als alumnes que havien subscrit préstecs amb elles per pagar els cursos d'anglès.

Només el Banco Pastor s'ha negat a acceptar el pacte amb el ministeri públic, que ha retirat la seva acusació contra les altres entitats bancàries en haver consignat els diners que se'ls reclamava en el procés penal.

També s'ha conformat amb l'acord l'empresa Accés Language, propietària de les acadèmies Brighton de les quals l'acusat era únic administrador, segons que ha explicat el lletrat que les representava, Jordi Busquets.

L'acusat ha acceptat davant el tribunal els fets que li imputava la Fiscalia per la fallida de les acadèmies d'idiomes, que va crear a l'abril del 1999 amb l'obertura de diversos centres a Barcelona i les poblacions barcelonines de Badalona, Martorell i Sabadell.

Segons els fets inclosos en l'escrit de qualificació fiscal, i que han estat acceptats pel processat, l'any 2001, a causa de la "crisi generalitzada" del sector i a la política expansionista del negoci, l'acusat es va trobar amb diversos problemes econòmics que el van portar a incomplir el pagament de la renda dels locals arrendats.

Pel fiscal, aquesta política expansionista va ser a causa en part de la publicitat agressiva del producte com una "nova política empresarial" que va consistir a exigir als alumnes el pagament anticipat del curs contractat, permetent-los el seu finançament mitjançant un crèdit a mitjà termini amb entitats bancàries que prèviament havien concertat la seva concessió amb l'acusat.

L'any 2001, els deutes a curt termini de la societat eren d'1,1 milions d'euros, que afrontava sense capacitat per retornar-los, per la qual cosa la seva situació era de "fallida tècnica", a causa de la falta d'actiu i ingressos suficients per fer front al pagament exigible.

Això no obstant, segons el fiscal, l'acusat, faltant als seus deures i sabent la seva situació d'insolvència, "que havia ocultat amb evident ànim de lucre", va seguir oferint cursos, fins i tot de quinze idiomes diferents, amb rebaixes importants de preus i contractant verbalment nous professors.

El 2002, les pèrdues de la societat van ascendir a 57.064 euros i els seus deutes a 1,5 milions, amb un total d'alumnes matriculats de 3.783.

Segons el fiscal, el 29 d'octubre del 2002, l'acusat, que "seguia oferint els seus cursos i admetent matrícules d'alumnes fins al dia anterior", va presentar als jutjats una sol·licitud de fallida voluntària, sense informar-ne els treballadors ni els alumnes de les acadèmies.

El cas per les acadèmies d'anglès Brighton va arribar a judici l'any 2008, però un oblit judicial va obligar a retornar-lo a instrucció perquè gairebé 1.400 perjudicats s'havien quedat fora del procés.