Publicitat
Publicitat

MOBILITZACIONS CIUTADANES

Els 'indignats' celebren un any de protestes en plena onada de noves tisorades socials

El 15-M: punta de llança contra les retallades

Els indignats se senten forts. Un any després de la seva irrupció, són un col·lectiu més madur i s'han erigit com a punta de llança contra les retallades socials. El 15-M pretén ara concretar la seva lluita.

Anar més enllà de la indignació. Aquest és l'objectiu que plana sobre la nova acampada del 15-M a la plaça de Catalunya de Barcelona. Un any després de la seva aparició, el moviment ha madurat i s'ha centrat en la defensa dels drets socials. Les noves retallades han fet créixer el malestar. Avui la lluita per la sanitat i l'educació públiques i pel dret a un habitatge digne són els tres pilars de referència del 15-M, que també ha obert fronts com l'auditoria ciutadana del deute. Han tornat els debats a la plaça, però aquest cop els indignats volen passar de la teoria a la pràctica. Ja s'han erigit com a punta de llança contra les retallades i ara volen donar cos a les seves demandes.

Habitatge: Pressió contra els desnonaments i debat per a la dació en pagament

Els indignats i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han sumat esforços per fer front a la pluja de desnonaments. En un any han fet pressió per aturar-ne fins a 180 al conjunt de l'Estat, la majoria dels quals a Catalunya. Així ho destaca Ada Colau, la cara més visible de la PAH, que parla d'una "trobada perfecta", perquè el 15-M ha fet seves les tres reivindicacions que promou la Plataforma: dació en pagament, fre als desnonaments i lloguer social. De fet, destaca que la PAH, que va néixer dos anys abans que els indignats i va engegar els treballs contra els desnonaments el desembre del 2010, n'havia aconseguit endarrerir 70 en els sis mesos previs a la suma del 15-M i, des de llavors, ja ha arribat als 250. Colau remarca la importància de la xarxa teixida pel 15-M a l'hora de ser "més efectius". El moviment també ha promogut la dació en pagament i ja hi ha una ILP en marxa. Els indignats també han passat a l'acció directa per ocupar espais buits per allotjar-hi famílies desnonades. L'exemple més clar: el bloc ocupat a l'octubre al barri del Verdum de Barcelona. Salvador Torres, de l'associació 500x20 de Nou Barris, remarca que, sis mesos després, el bloc continua allotjant onze famílies i que aquesta mena d'actuació no és exclusiva d'aquest edifici, perquè "les famílies han perdut la por".

Educació: Pressió contra les retallades i múscul al moviment estudiantil

La coneguda com a marea groga en defensa de l'ensenyament públic s'ha fet forta durant aquests mesos. Rosa Cañadell, portaveu d'USTEC-STEs, el sindicat majoritari a l'ensenyament públic obligatori, assegura que el 15-M ha "reforçat" la seva lluita. Cita com a fites assolides que s'ha disparat la participació als centres -ho atribueix, en part, al fet que molts dels indignats són estudiants de secundària i universitaris-, que el 15-M ha fet seva la defensa de l'ensenyament públic i que ha reforçat l'autorganització, cosa que, segons Cañadell, ha permès "reaccions ràpides davant les noves agressions". Des de la comissió d'educació dels indignats també remarquen l'impuls a les assemblees d'estudiants i, fins i tot, la implicació de professorat i personal administratiu.

Sanitat: Visualitzar les línies vermelles de les retallades sanitàries

Els sis mesos que els avis de Bellvitge porten tancats al CAP Marina és l'exemple paradigmàtic de l'oposició ciutadana a les retallades a la sanitat pública. Els indignats també han donat ales a aquestes lluites. Ja a l'estiu van col·lapsar les urgències de l'Hospital de l'Esperança contra el tancament nocturn. Han marcat les línies vermelles de les retallades en l'atenció sanitària pública.

Lluita: El moviment rebutja la via política i vol concretar objectius

El 15-M ha aconseguit convertir-se en l'altaveu contra les retallades aplicades a l'estat del benestar, però la seva protesta no ha tingut traducció política. Ha coincidit, de fet, amb l'ascens de la dreta al govern espanyol. Per l'economista Arcadi Oliveres, això respon a una qüestió de "tempo", perquè els canvis requereixen temps. Però el sociòleg Salvador Cardús apunta que l'auge del moviment ha fet créixer l'absentisme i ha provocat que disminuís el vot de suport a l'esquerra. Ada Colau rebutja aquesta lectura i assegura que ha estat la mateixa esquerra qui s'ha guanyat el "desencís" dels votants. De moment, el 15-M no vol sentir a parlar de fer el pas a la política, perquè es regeix per unes normes que rebutja. Ara es concentra a donar forma concreta a les seves línies de treball.

Més continguts de