CONFESSIONS DE FAMOSOS AL 'TIME OUT'
Societat 10/01/2011

Per què ens costa tant parlar de sexe?

Es pot ser modern, viure a la societat de la informació i patir en una conversa sobre sexe. Continua sent un tema tabú per a una part de la societat que defuig qüestions relacionades amb la seva intimitat.

Eugènia Sendra
3 min
Francisca, Sexologia

BARCELONAUna conversa amb el sexe i els seus derivats com a protagonistes pot arribar a cridar l'atenció -es para l'orella, potser se n'aprèn alguna cosa-, però parlar sobre una de les esferes més privades de la persona és una altra història. Begoña García, productora i autora del Sexe oral de la revista Time Out, s'ha enfrontat a prop d'un centenar de convidats i corrobora que l'experiència, tant per a l'entrevistat com per a l'entrevistador, no és la més còmoda. "L'objectiu sempre ha estat fer Sexe oral satisfactori i plaent, intentant no fer premsa rosa. Vinculo les entrevistes a la trajectòria de cada personatge i les preguntes sempre són al marge de la vida privada i la intimitat de la persona. Els límits els marquen ells i tots han estat molt generosos d'accedir a compartir aquesta part tan íntima".

Compartir el sexe amb els amics

Un cercle social còmode per compartir part d'aquest pastís són els amics o la parella (amb qui el tema acostuma a aflorar si el sexe no funciona o si es vol innovar i trencar la monotonia). Si la relació va bé, els experts recorden que no és obligatori parlar-ne: el sexe és una resposta física a uns estímuls que requereix d'activar la part sensorial i adormir la racional. L'actriu Maria Molins -protagonista, entre d'altres, del film A la deriva, de Ventura Pons- ho té molt clar. "Jo estic en contra de parlar de sexe perquè el sexe és una cosa física, com sortir a ballar. No puc racionalitzar-lo perquè és un llenguatge no oral".

La naturalitat és possible?

"Una conversa hauria de poder ser sincera, dient les coses pel seu nom, sense especificar qüestions privades però analitzant el tema de manera planera i natural", explica la psicòloga i terapeuta de parella Elena Crespi. Un dels motius pels quals es fa difícil assolir aquesta naturalitat és que el sexe representa la vessant més íntima de les persones; un altre dels motius és l'herència cultural catòlica. "El sexe lliga amb el tema del plaer i a nivell social encara hi ha coses que no estan permeses. Hi ha més repressió que afavoriment i sempre s'ha desaprovat el fet de gaudir sense el producte, la reproducció", afirma Francisca Molero, metge i directora de l'Institut de Sexologia de Barcelona.

Les dues expertes emfatitzen que s'ha de treballar l'educació sexual perquè transmeti el sexe com una vivència positiva i no com un sinònim de problema. "Malgrat la capacitat de benestar que produeix el sexe, sempre s'aborda des del punt de vista del risc, però mai com una font de desenvolupament personal i de felicitat, o com una recompensa", insisteix Molero. La falta d'informació -o la informació errònia- tampoc és positiva. "Estem molt perduts", afirma el còmic i monologuista Agustín Jiménez. "Hi ha qui es pensa que s'ha de fer l'amor com a les pelis porno, però no s'adonen que allò és ficció i que està editat. No estem tan informats com ens pensem". Si s'adopten els models de les pel·lícules, les expectatives es tornen excessivament elevades i es poden generar frustracions.

Sexualitat sobreexplotada

Els teòrics ho tenen clar. "No podem valorar el sexe pel nombre de vegades, el que és important és la qualitat", segons Crespi, però "estem influenciats pel consum i creiem que com més coses -més postures, més jocs- millor", assenyala Molero.

La visió del sexe que arriba dels mitjans tampoc és la més adequada, com indica el professor de periodisme a la UAB, David Barba. "Hem passat d'una repressió victoriana per ocultació de la sexualitat a una repressió victoriana per sobreexplotació de la sexualitat. Tots els missatges sexuals que ens arriben dels mitjans de comunicació estan destinats a convertir el sexe en consum". L'evolució ha permès passar de no parlar de sexe (moltes generacions l'han viscut en silenci) a fer-ho amb la boca petita. L'ideal seria que pares i fills i nétes i àvies poguessin parlar de sexe, afegeix Molero. Mentre l'ideal no arriba, els experts recomanen la naturalitat, l'educació sexual i emocional, els límits de la intimitat i el plaer en positiu com alguns dels conceptes de referència per a una bona conversa de sexe.

stats