Publicitat
Publicitat

MAMÍFERS MARINS

La captura d'aquests cetacis s'ha convertit en un debat amb posturesirreconciliablesen què no sempre mana la ciència

Per què encara es cacen balenes

Els vaixells japonesos estan en plena temporada de caça de balenes al voltant de l'Antàrtida, un dels grans santuaris del planeta, esquivant la moratòria que la Comissió Balenera Internacional (CBI) va aprovar per protegir la cria i reproducció d'aquests mamífers marins. La flota espera capturar uns 900 exemplars de balenes, si no es repeteix la història d'ara fa un any, quan els activistes defensors de les balenes van aconseguir que s'interrompés la campanya en aquestes aigües, que normalment s'acaba al març. El govern japonès ha invertit enguany 29 milions de dòlars en protecció per impedir-ho.

Debat encallat

Fa 30 anys la Comissió Balenera Internacional va adoptar per majoria una moratòria per aturar la caça comercial d'aquests cetacis, que va entrar en vigor el 1985. La moratòria havia de durar cinc anys, a l'espera que un comitè científic avalat per la mateixa organització proposés una fórmula per poder reprendre la caça en unes condicions més sostenibles.

El 1991 el comitè científic va concloure que es podia capturar un nombre determinat de balenes sense posar en perill les poblacions. Tanmateix, la CBI va mantenir la moratòria. Des de llavors, aquesta organització no ha estat capaç d'afavorir un punt de trobada entre els països contraris a capturar balenes i els que defensen aquesta activitat.

El Japó i Noruega no són els únics

El Japó inicialment va acatar la moratòria, però ha aprofitat l'excepció que es va fer en el cas de la captura científica per realitzar-ne de comercial. Als anys 60 la balena representava la meitat de tot el consum de carn del país i, encara que no té la mateixa importància que abans, continua tenint sortida. Els japonesos justifiquen la seva posició en el fet que la CBI no complís la seva promesa d'aixecar la moratòria quan els científics trobessin una fórmula adequada per mantenir les espècies. Defensen que aquesta fórmula existeix i és viable, i que si no s'aplica és simplement per raons ideològiques: perquè la balena ha esdevingut un símbol. Igualment rebutgen que se'ls assenyali amb el dit quan altres països com Noruega no han acceptat la moratòria i porten a terme les captures que creuen convenients. Per això les autoritats japoneses denuncien que les crítiques que reben són hipòcrites. En aquest sentit, han recordat que els EUA, malgrat que donen suport a la moratòria, permeten la caça de les balenes a les poblacions aborígens d'Alaska. I no són els únics. Altres països que fan captures menors són el Canadà, Rússia, Islàndia, Indonèsia i els territoris de sobirania danesa de Groenlàndia i les illes Fèroe.

La febre de l'oli

El segle XIX es van caçar un gran nombre de balenes i catxalots per l'oli. Els llums que il·luminaven cases i carrers depenien d'aquest producte i per això la caça d'aquests mamífers era tan habitual. Com a animals de sang calenta i perquè han de mantenir l'escalfor, els cetacis tenen una capa molt gruixuda de greix. Això permetia obtenir un altíssim rendiment: entre 10 i 15 tones d'oli d'un únic exemplar.

L'aurèola mítica d'aquest oli va ser recollida en la famosa novel·la Moby Dick . La demanda creixent va multiplicar les captures, però també hi va contribuir la invenció per part dels noruecs l'any 1870 d'un canó que permetia disparar arpons, així com el desenvolupament de nous vaixells armats amb màquines de vapor. Aquest va ser l'origen de la captura industrial noruega, a la qual s'apuntarien ràpidament els anglesos, els nord-americans, els alemanys i els holandesos, i més tard els japonesos.

L'era de l'explotació

En el segle XX les dues guerres mundials converteixen la captura industrial en estratègica a causa de l'escassetat d'altres recursos. Acabada la guerra, la carn de cetaci va esdevenir vital a Rússia i al Japó, i l'oli va tornar a adquirir importància: el 30% del greix que consumien els alemanys venia de la balena. El creixement de la indústria entre el 1945 i el 1965 va ser espectacular. El primer any es capturaven uns 8.000 exemplars anuals al món, mentre que el 1965 ja s'havia arribat gairebé als 70.000 exemplars a l'any. Les poblacions de les principals espècies en van sortir seriosament afectades. Des dels anys 70 i fins al moment actual les captures han caigut en picat. L'oli, amb el qual s'havia fet tradicionalment margarina, sabó, detergents, vernís, perfum, lubricants i explosius, s'ha anat substituint per altres productes.

En l'actualitat, continua el debat sobre la captura de balenes mentre països com el Japó, Islàndia i Noruega desenvolupen noves patents derivades de les balenes.

Més continguts de